El 18 de març, a penes una setmana després de complir-se els 3 mesos de l'incendi de la nau del Gorg a Badalona, la televisió local va iniciar “l’Informatiu” donant compte de la situació del col·lectiu afectat.
En ella es recollia la informació facilitada pel govern d'Albiol a l'Ajuntament. Es va anunciar que amb el gairebé 1 milió d'euros extraordinari que la Generalitat els va donar per a aquest tema i altres necessitats del municipi, prorrogaran 3 mesos més l'estada de 101 afectats en albergs i pensions de Barcelona i Badalona. L'Ajuntament presenta una idíl·lica situació en la qual tots els problemes de les persones afectades s'estan resolent, i que fins i tot els serveis socials estan tramitant les “Rendes Garantides” i mil lindezas més.
Una sèrie de mitges veritats que amaguen la difícil supervivència dels més de 150 immigrants afectats per l'incendi que avui viuen escampats en pensions, albergs i també en diferents naus abandonades del Gorg, formant part de les més de 300 persones que acumulen gairebé una desena d'anys sense sostre, en el present i sense esperances d'aconseguir-lo en el futur.
Que es prorroguin els albergs 3 mesos més no pot fer-nos oblidar que només una part dels afectats es van acollir a ells i que només es tracta d'allargar una situació provisional, que s'acabarà algun dia i aquestes persones tornaran al carrer. A part que es tracta d'una solució precària, un llit on pernoctar, però no una llar on viure ni tampoc un lloc on poder acumular la ferralla de la recol·lecció de la qual s'obtenen els ingressos per a viure.
Es va plantejar també com una gran conquesta la consecució pels serveis socials municipals de la “Renda Garantida” per a 5 persones. La “Renda Garantida” és un dret reconegut per la Llei, no atorgat generosament per un ajuntament. És a més un dret del qual són excloses les persones sense papers pel que la immensa majoria dels afectats no poden accedir a ella.
Clar, com sempre amb les mitges veritats, s'oculta l'altra cara de la moneda. Aquesta cara amarga mostra que l'Ajuntament després de 3 mesos sol ha empadronat a una part dels quals considera afectats i que els centenars de sense sostre que poblen les naus continuen a l'espera. Tampoc es diu que aquesta falta de padró condemna a les persones migrades a mancar d'assistència sanitària en plena pandèmia al no poder obtenir la seva targeta sanitària.
El govern del PP d'Albiol també calla que les naus del carrer Bori i el carrer Progrés, si tenen aigua i llum en molt precàries condicions, no és per l'esforç municipal sinó pel treball conjunt dels seus habitants i de grups de voluntaris que han sufragat de la seva butxaca les obres necessàries. Que l'Ajuntament no ha gastat un duro en això i sí a desallotjar i tapiar el solar de la nau del carrer Guifré i a posar pivots metàl·lics en la del Progrés, per a evitar l'accés dels contenidors de neteja i que les desenes de persones que es veuen obligades a viure allí, puguin fer-ho amb unes mínimes condicions.
Per descomptat no es vol recordar els desallotjaments policials de l'acampada de la Rambla del Gorg, ni del solar de la nau cremada, ni l'amenaça de desallotjament de la nau del carrer Progrés, ni els controls policials d'indiscutible perfil ètnic de l'estació de metro del Gorg, d'això res es diu.
L'Ajuntament també comunicava que els afectats estarien en vies de regularitzar la seva situació, d'obtenir els seus papers. Amb l'actual reglament de la Llei d'estrangeria, bastaria una decisió política de les administracions perquè aquestes persones obtinguessin el seu anhelat permís de residència i treball, però no sembla ser aquesta la intenció del govern, ni tan sols la de l'Ajuntament perquè el regidor responsable només va parlar de “renovació de la documentació” Quina documentació es pretén que renovin quan no la tenen, la van perdre en l'incendi o durant la pandèmia?
En definitiva 3 mesos transcorreguts sense que s'hagi generat cap solució duradora per a aquestes persones. La majoria continua sense sostre, sense accés a la salut, amb seqüeles no resoltes, de l'incendi i de la seva dura supervivència.
Els i les immigrants que sobreviuen en aquestes naus de Badalona ho repeteixen cada dia, no volen viure de la suposada caritat municipal o institucional, volen viure dignament del seu treball. Molts d'ells treballen, però sense contracte i en duríssimes condicions perquè la Llei d'Estrangeria així els discrimina. Aquestes persones reclamen els seus drets, els seus papers, el seu accés en igualtat de condicions al mercat laboral, el seu dret a un habitatge assequible. En definitiva, els mateixos drets que la resta de les persones, no més, però tampoc menys. Drets que se'ls neguen pel fet de ser migrants, malgrat que en la seva majoria portin més de 10 anys vivint en l'estat espanyol.
Associació Paper i Drets per a Tothom, Badalona Acull, PAC, Sant Roc som Badalona, Sindicat de Llogateres, STOP Mare Mortum
