La CUP participa avui de la jornada de lluita organitzada pel 8M, Dia internacional de la dona treballadora, i manifesta que cal acabar amb les desigualtats que viuen les dones en el seu dia a dia i que la pandèmia de la Covid-19 ha accentuat greument. 

Afirmen que és urgent pensar en una economia i unes polítiques que estiguin al servei del benestar de les persones i que prioritzi vides dignes per a tothom ja que de nou, les més malparades d’aquesta crisi seran les dones. És per aquest motiu que consideren que el pla de rescat social presentat per la present legislatura encaixa perfectament amb la necessària agenda feminista.

Reivindiquen la Renda Bàsica Universal (RBU) de 735 euros mensuals, equivalent al 60% de la renda mitjana a Catalunya, per garantir una autonomia econòmica mínima a tota la població i una existència material digna. També la necessitat d’aturar els desnonaments i ampliar el parc d’habitatge públic un 15% del total d’habitatges, amb la incorporació dels pisos buits de fons voltors, bancs i grans tenidors. Asseguren que és imprescindible assignar una part d’aquest parc d’habitatge públic a dones víctimes de violència masclista o amb incapacitat d’accedir a un habitatge davant la situació d’extrema feminització de la pobresa, especialment quan es tracta de famílies monoparentals encapçalades per dones. 

És imprescindible impulsar també polítiques laborals per eliminar l’escletxa salarial, que actualment és del 23%, i altres formes de precarietat laboral que pateixen més notablement les dones com són una major temporalitat i més contractes de mitja jornada. Cal posar fi a la divisió sexual del treball i reconèixer com a treballs necessaris les feines domèstiques de cures, sovint precaritzats i poc valorats. 

En aquest sentit, afirmen que cal regularitzar la situació de milers de treballadores del sector de les cures i la neteja que participen de l’economia submergida i iniciar un procés d’internalització de totes les treballadores dels serveis de cures i neteja que formen part del sector públic i regularitzar la situació administrativa de totes les persones migrades i assegurar l’accés a les dones en situació d’irregularitat als serveis d’atenció de violència masclista i als serveis sanitaris de salut sexual i reproductiva i interrupció de l’embaràs sense por que derivi en un procés d’expulsió.

Finalment, reivindiquen que és imprescindible desprivatitzar i ampliar els serveis públics dedicats a la cura de persones en situació de dependència, gent gran i infants, per tal de que deixin de recaure sobre les dones i manifesten la importància de disposar dels recursos i el control necessaris en serveis essencials com són el sanitari, les residències per a la gent gran i l’ajuda domiciliària. Sectors, tots ells, clarament feminitzats i cada cop més precaritzats, a costa del drenatge de recursos públics a mans privades que es lucren amb la salut.