Des de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics defensem un model de serveis de titularitat, provisió i gestió públiques i comunitàries, perquè és condició necessària per garantir les millors condicions laborals i la millor atenció possibles. Cal municipalitzar i nacionalitzar, sense indemnitzacions, serveis i recursos per cobrir les necessitats del conjunt de la població de manera vertaderament pública. Cal per tant també el finançament mitjançant una banca pública i un nou model impositiu que redistribueixi la riquesa a través d’aquests serveis i recursos. Diem no a les privatitzacions, les externalitzacions i en general al desviament de finançament o recursos públics cap a qualsevol negoci privat.
Volem la prohibició de les mal anomenades col·laboracions publicoprivades, societats d’economia mixta, fórmules de consorci, concerts econòmics, etc. La mercantilització sotmet el serveis al criteri del màxim benefici per l’adjudicatari, i per tant la mínima despesa, cosa que precaritza les condicions de treball, empitjora l’atenció a les usuàries, deteriora el medi ambient, encareix el costos per a l’administració i impedeix la participació en la gestió per part del personal, les usuàries i la població en general.
Aquest model ha de ser FEMINISTA: Cal assegurar una perspectiva feminista en tots els serveis públics i lluitar contra les violències masclistes reconeixent la naturalesa estructural de l’opressió patriarcal. La privatització agreuja la feminització de la pobresa ja que empitjora les condicions laborals d’un sector altament feminitzat. Les dones migrades són les que més greument ho pateixen, especialment aquelles en situació administrativa irregular.
Totes les necessitats que no són cobertes pels serveis i recursos públics recauen, de manera no remunerada i invisibilitzada, sobre les dones treballadores, que són per tant doblement explotades, laboralment i socialment, amb perjudicis directes sobre la seva salut. Un exemple especialment sagnant d’aquest fet és l’àmbit sociosanitari i de cures amb casos com el dels Serveis d’Atenció Domicilària i les residències geriàtriques.
Ha de ser UNIVERSAL: Els serveis públics han de garantir l’accés universal i això només és possible des d’uns serveis 100% públics. Tanmateix sabem que aquesta condició és necessària però no suficient i per això exigim l’eliminació de qualsevol discriminació per raó de classe, sexe, identitat de gènere, ètnia, origen, nacionalitat, situació administrativa o de qualsevol altra índole. En particular, exigim la derogació de la llei d’Estrangeria i de qualsevol altra forma de racisme institucional, i ens oposem a l’aplicació de taxes quotes, tarifes o qualsevol altra forma de repagament, com a traves classistes que són. L’incompliment d’aquest caràcter universal en el model mercantilista de serveis públics vigent es manifesta de forma molt evident en les dificultats d’accés als subministraments bàsics, aigua, llum, gas i telecomunicacions, que pateix part de la població.
Ha de ser INTEGRAL: Cal un sistema de serveis públics integral, que en coordini tots els àmbits. No podem persistir en fraccionaments corporatius o per àmbit: cal oferir una atenció integral, coordinada i interdisciplinar ja que les mancances en qualsevol àmbit tenen repercussions en la resta. Calen equips de treball interdisciplinars i coordinats per oferir la millor qualitat en tots els àmbits. Aquesta necessitat és particularment notòria en els àmbits sanitari i sociosanitari on el model mercantilista imposa una fragmentació i descoordinació que perjudica greument els diversos serveis que haurien de funcionar com un sistema ben engranat: Atenció Primària, Serveis Socials, Servei d’Atenció Domiciliària i xarxa de centres de dia i residències.
Ha de respondre a la SOBIRANIA POPULAR: Cal assegurar la sobirania popular sobre tots els aspectes de la nostra societat: garantir-nos les necessitats individuals i col·lectives a través dels serveis, recursos i béns públics i comunitaris, així com una interacció sostenible amb el medi ambient en general i en concret per fer front a l'emergència ecològica del canvi climàtic. Cal fomentar la participació real de les plantilles i del conjunt de la població organitzada en els òrgans de planificació i govern dels serveis públics; no en som clients, en som les titulars, destinatàries, treballadores i finançadores. Cal garantir la rendició de comptes i la transparència. En aquesta tasca d’empoderament popular hi té molt a dir l’educació pública que ha de contribuir a formar persones amb voluntat de participació i implicació social i política i amb una perspectiva inclusiva i col·lectiva.
Ha de ser LABORALMENT DIGNE: Volem la millora de les condicions laborals de totes les persones que treballen als serveis públics, començant per la internalització de totes les plantilles per tal de fer front a la precarietat, i al consegüent deteriorament de la salut física i psíquica, que provoca la gestió mercantilista. Això inclou la totalitat del personal que desenvolupa la seva feina en serveis i equipaments públics, per exemple les treballadores de la neteja. A més, és imprescindible garantir les condicions de seguretat laboral. Una necessitat que ha estat sistemàticament desatesa i que en el marc de la pandèmia s’ha manifestat de manera més crua encara. Per assolir aquests objectius ens caldrà resoldre necessàriament qüestions de caràcter legal i també econòmic. D’una banda, és imprescindible trencar amb marcs legals antagònics amb les nostres reivindicacions, com per exemple, en el cas de la Sanitat, la llei 15/97 que va obrir la porta de les privatitzacions, o la 16/12 que va contribuir a liquidar la universalitat de l’assistència, com també ho fa la llei d’Estrangeria per a les persones migrants que considera irregulars, o també i més en general la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola a mans de PSOE i PP que obliga al pagament del deute per damunt de les inversions socials. De l’altra, cal realitzar auditories populars independents que permetin avaluar el caràcter il·legítim del deute i declarar el seu pagament improcedent. Així mateix, cal denunciar tots els mecanismes d’espoli públic i corrupció il·legals i també legals. Aquest punt i l’anterior entronquen directament amb la situació de les pensions públiques, la retallada de les quals és avui moneda de canvi en el «rescat» que preparen la UE i els estats membres a base d’incrementar encara més l’altíssim endeutament públic amb el capital privat i transferir fons a les grans empreses de l’IBEX35. Tot al contrari, nosaltres volem construir una institucionalitat que dediqui la despesa pública a garantir unes condicions de vida dignes a la classe treballadora i el conjunt de les classes populars.
