Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Quan la Selva del Camp es va despertar amb pintades que deien veritats

Avui (11 de febrer de 2021), després de veure diversos titulars a la premsa que feien ressò del fet que el mossèn de La Selva del Camp ha estat denunciat per presumptes abusos sexuals, he pensat que era el moment de fer memòria. 

El 18 d’abril del 2019 La Selva del Camp es va despertar amb uns missatges públics (pintades) que assenyalaven les institucions eclesiàstiques i les seves reconegudes males pràctiques , entre les quals els abusos i la pederàstia . Era el Dijous Sant, i una cosa així no havia passat mai al poble. Ningú havia gosat mai a denunciar veritats que implicaven l’església, i menys en dies tan assenyalats.

Les autoritats, en aquell moment amb ERC a l’alcaldia,  es van esfereir i no van tardar ni cinc minuts en ordenar la seva eliminació i a publicar un ban per demanar la col·laboració ciutadana (delators) per trobar les males persones que s’havien atrevit a trencar l’ordre. Alhora, des del mateix Ajuntament s’interposava denúncia als Mossos d’Esquadra per a que els fills de Satanàs s’exposessin a multes de fins a 3000€

L’ajuntament obre expedients sancionadors per infraccions molt greus les pintades als edificis d’interès històric i artístic del municipi, amb sancions de fins a 3000€

Des de l’ajuntament s’agraeix la col·laboració ciutadana que fa possible la identificació i sanció de les conductes incíviques que no tenim per què suportar com a societat democràtica, avançada i plural

Tot això per unes pintades que assenyalaven pràctiques de l’església, provades i contrastades i fins i tot reconegudes pel seu cap, el Papa Francesc. En els missatges s’hi podia llegir: La religió és l’opi del poble, Educació catòlica i burgesa=pederàstia, pedòfils, entre d’altres.

De pintades, al poble, se’n veuen sovint. Sorgeixen com a expressió crítica espontània quan es dona una vaga, un cas de repressió, de corrupció, una situació que es vol evidenciar, etc. La tipologia de missatges és tan variada com la vida mateixa. Normalment es deixen veure durant un temps fins que l’Ajuntament dóna ordre a la brigada municipal de tapar-les. El que va sorprendre en aquest cas és l’intent de criminalització cap a les persones que van realitzar-les, fins al punt que, si no les trobaven, se les inventaven, i en aquest cas, se les van inventar fins al punt que n’hi va haver algunes que van estar citades a declarar.

És evident que l’Ajuntament va decidir que hi havia coses que es podien dir, i coses que no. I van prendre partit posant-se al costat d’una església implicada en centenars de casos d’abusos sexuals. I van decidir que calia un escarni,  per això van assenyalar persones sense cap tipus de prova, pel simple fet d’haver-los vist tombant una nit d’aquelles que encara es podia sortir. Una persecució que ens va remetre a les pràctiques més dictatorials. Esperem que ara, també prengui partit, i es presenti com a acusació particular.

Marta Minguella Rebull

Veïna de La Selva del Camp

11 de febrer de 2021

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid