En un acte davant la Subdelegació del Govern espanyol a Lleida, la CUP ha reivindicat l’1O com a gran èxit de l’organització i mobilització popular i la unitat estratègica de les forces polítiques. El pas que es fa fer el 2017 és la via idònia per assolir la República davant les negatives de l’estat a parlar d'autodeterminació i una comunitat internacional que gira l’esquena al conflicte. 

És en aquest context, que els anticapitalistes posen al centre del debat la necessitat de crear nous embats contra l’Estat, com un nou referèndum per com a molt tard el 2025. Mentrestant defensen que cal treballar per crear estructures d’estat sòlides i controlar sectors estratègics com l’energètic o l’econòmic i recuperar serveis privatitzats, cosa que al 2017 el Govern no va ser capaç de deixar travat.

Defensen que no és una passa endarrera, ja que de l’1O se n’han après moltes coses. Cal generar nous embats amb l’Estat, cal que el poble es torni a empoderar per tornar-se a mobilitzar, recuperar la confiança com a poble, perquè tot això no va només de ser un país independent políticament, sinó de la millora de les condicions de vida de totes les persones.

Afirmen que les vies que proposen altres partits són totalment inviables, ja que, per una banda, l’Estat mai estarà d’acord amb l’autodeterminació dels pobles i, per altra, no es tan fàcil com aixecar la DUI, cal estratègia unitària, mobilització popular i confrontació democràtica. Calen fets reals i ferms i no més fets simbòlics.

És necessari també un suport popular que superi el 50%, perquè contra un Estat demofòbic i una comunitat internacional que no ens mira, caldrà fer pressió des del carrer. Aquest suport es guanyarà si la República Catalana es planteja com un pas ferm cap a la creació d’un estat socialment just, on tothom hi guanyi. Per això, cal aplicar immediatament mesures de rescat social a les classes populars.

És per això que diuen que els tres eixos fonamentals per la constitució de la República són desobediència, mobilització i polítiques socials.