Disculpeu que comenci aquest article amb dues anècdotes personals. Quan va néixer la meva primera filla, l’any 2008, una de les infermeres que entrava a l’habitació per fer-me les cures durant el puerperi, era una noia nascuda al Marroc, molt jove, que s’havia format com a infermera. Parlava un català nadiu i em va emocionar. Feia servir paraules dolces i boniques, i em sentia confortada. Li vaig dir i em va contestar “vaig aprendre’l a l’escola, però sobretot mirant el Súper3”. L’altra és el primer cop que vam anar al cine amb tots quatre a veure A l’inrevés, les petites estaven a punt de fer tres anys i quan es va il·luminar la pantalla, van dir: “En aquesta tele no hi surt el Mic?”. Fins fa no gaire, el Súper3 era l’únic referent a casa de consum audiovisual.

El Club Súper 3 va néixer l’11 de febrer de l’any 1991 i aquest mes ha celebrat els seus trenta anys. Quan va aparèixer, per a la meva generació i, sobretot, les posteriors, va ser un revulsiu. No sols per la sensació de comunitat que va generar, sinó, sobretot, per els continguts que s’hi oferien. A la pantalla vam veure l’Arale i el Dr. Slump i, més endavant, Bola de Drac i aquestes sèries de dibuixos animats van formar part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions. Ho feien en català i tenies la sensació que el Club Súper 3 era el més modern i transgressor que podies trobar. I aquesta avantguarda va permetre al Club, reforçat pels esquetxos dels seus personatges, arribar a crear una “família” de 1.615.000 súpers acumulats.

Els meus fills tenen entre 8 i 12 anys i han crescut encara amb el Súper3. Potser han estat part d’aquest petit share que ha passat de copar l’1,7% (2013) al residual 0,6% (gener 2021). Al Canal Súper3 s’han avesat a Els germans Kratt, Prodigiosa: les aventures de Ladybug i Gat Noir, El detectiu Conan, Spirit o Les Sisters. Però, avui, aquests són els dibuixos que miren –molt poca estona– alguna tarda a casa els avis perquè, si poden triar, durant el cap de setmana, prefereixen sèries de Netflix. Aquesta constatació és terrible per dos aspectes que considero de manera particular: en primer lloc, tots els capítols de les sèries del Súper 3 els han vist un munt de vegades, repetits fins a la sacietat, els han deixat d’interessar i, en el procés de seleccionar, és una mena de mal menor. En segon lloc, quan trien, escullen sèries que els agraden a tots i els aporten continguts nous, de manera han deixat de considerar el Súper 3 una plataforma que els aporti valor.

Aquesta reflexió que escric ‘en veu alta’ té també un biaix personal. Mentre les mares i els pares podem decidir o suggestionar què es mira a la televisió, podem condicionar una mica la tria. Però, a mesura que es fan més grans, aquesta tria respon més als propis interessos que a les teves valoracions. Com rebats la monotonia si també tu tens la sensació d’haver vist la ladybug mil anteriors vegades salvant els parisencs d’un monstre mutant?

La vinculació emocional amb la cadena de la gent que hi vam créixer ens ha convertit, un cop pares, en prescriptors de tot allò que ens semblava bo. Els personatges de la nostra època –el Petri, la Noti Press, la Nets o el Tomàtic– es van convertir amb el temps en una nova família excèntrica del Fluski, l’Àlex, el Pau, la Pati Pla o la Lila, i tants d’altres, però una característica important i solvent del llarg dels anys és la introducció de noves cançons protagonitzades per aquesta tropa variada i canviant que ens han aportat noves cançons que ja són tradicionals. Als aniversaris vam passar a cantar Anys i anys, per molts anys sense gaire recança i alguns dels hits del Club són joies que han influenciat molt positivament la nostra canalla: Tots som súpers, M’agrada l’esport, Kuku Mamba o Uh, oh, no tinc por! No es pot treure gens de mèrit als missatges i als valors que la construcció d’aquesta nova cultura popular ha transmès als nostres fills i filles en aspectes com el gènere, la diversitat, la convivència o la superació.

Què ha passat, doncs, amb el Súper 3 perquè avui tingui una incidència tan petita entre el públic infantil? Deu ser cert que no podem fixar-nos només en l’audiència del mitjà televisiu en un context en què el consum audiovisual vira cap altres suports. Segons un comunicat ofert pel departament de premsa de la CCMA en motiu de l’efemèride, la gran transformació dels últims anys s’ha produït en l’àmbit digital. “El web super3.cat és un dels portals d’internet més actius de la CCMA i s’ha consolidat amb una mitjana de 245.000 usuaris únics mensuals, un 31% més que el 2019. Les reproduccions de vídeo a les plataformes digitals del Super3 també s’han incrementat de manera substancial durant el 2020, amb 23,5 milions de reproduccions, un 25% que l’any anterior, i al YouTube, les reproduccions han arribat als 22 milions”.

Aquestes xifres contrasten molt amb les audiències. Però, a la fi, no és una qüestió de xifres de què discutim, sinó d’influència. L’èxit del Super3 és incontestable en aquestes tres dècades d’existència. Alguns programes com l’Infok mereixen ser entronitzats com a exemples de televisió d’altíssima qualitat. El repte és pensar com farem que aquesta plataforma, que ha contribuït a la cohesió social i territorial del país, a la normalització del català i al seu coneixement per a població nouvinguda, a la integració i al sentiment de pertinença a un univers compartit, sigui de nou un referent. No per la militància de pares i mares que creiem fermament que és en benefici dels nostres infants, sinó perquè el públic infantil consumidor cregui que és el millor entre la basta oferta. Perquè no és a mi que m’ha de convèncer! El record que tindran ells del Super3 no és el que inculcarem nosaltres, és la corretja de seducció, vincle i imaginari compartit que sigui capaç de generar-los el mitjà.