Aritcle de Joan-Ramon Colomines-Companys (militant del FNC entre 1969 i 1976, publicat al seu bloc "Diari cívic")

Una de les coses curioses de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer va ser que un grup auto-anomenat “Front Nacional de Catalunya” es va presentar a les quatre circumscripcions electorals i vàrem treure 4.976 vots.

Fa temps que jo i el meu equip de periodistes estem seguint l’activitat d’aquest grup per dues raons:

La primera raó és perquè usa una denominació del partit que és la mateixa del partit històric de l’independentisme que és el Front Nacional de Catalunya (1940-1990).

La segona raó perquè té un programa xenòfob i racista amb la immigració que ve a Catalunya, en especial la immigració àrab.

Uns “radicals” com ells, han utilitzat el marc jurídic espanyol per apropiar-se d’unes sigles històriques, però en aquestes eleccions ha fet un pas encara més lesiu, s’han apropiat de la història del partit original i justificaven les seves bondats polítiques d’ara, com he escoltat en directa, explicant actes reivindicatius catalanistes fets pel FNC original. O sigui, no només utilitzen unes sigles, sinó que a més suplanten tota l’activitat del partit en conjunt.

Per arrodonir-ho tot, articulen un discurs xenòfob i racista entroncant-ho en un suposat “patriotisme català pur” que atribueixen als primers anys del Front original. Un patriotisme excloent, òbviament.

I també per acabar-ho d’amanir tot, si llegiu els seus escrits per exemple al seu Web, presenten una maquiavèl·lica història del Front, agafant activitats i accions de manera descontextualitzada, donant-hi unes interpretacions, ja no esbiaixades sinó en la línia contrària que van ser definides, explicades i executades en el seu moment.

Quan expliquen pràctiques que jo vaig dirigir i participar directament, encara m’irrita més que utilitzin el nom i la història d’un camí de dignitat democràtica i d’alliberament nacional.

Aquests personatges són uns lladres de sigles i història, i són uns xenòfobs i racistes !!!  A mi no m’ho han explicat, ho he seguit directament.

El “Front de Ripoll” com els hi diem els demòcrates -per haver tingut la primera representació institucional en aquesta població ripollenca-, aprofita la legalitat colonial per robar-nos el bon nom de centenars de militants que durant 80 anys han lluitat per la independència nacional del nostre País.

El Front Nacional de Catalunya -l’històric- oficialment no el representa ningú, ni evidentment jo que sóc l’únic Secretari General viu de l’organització.

Que durant anys, a partir de la dispersió d’arxius del Front, hi hagin hagut activitats històriques i memorialístiques molt interessants i dignes, no atorga a ningú la representació oficial i pública de res del Front històric.

Jo m’apropo al tema, no només perquè em dol veure com embruten una història coral de molts combatents per les llibertats catalanes, m’hi apropo per ser el responsable de la plataforma “Fòrum Cívic : Patrimoni independentista del Front (FNC)” que vàrem crear el 1997 amb l’objectiu de recollir i explicar la història del Front Nacional de Catalunya.

Aquesta doble condició d’exmilitant de Front i responsable d’una plataforma de Memòria Històrica amb feines divulgatives, fa que entri de ple en la confrontació amb la colla de Ripoll. Però a més, sóc un militant polític en actiu i vull dignificar un llegat com el Front, que han estat els autèntics precursors del que està passant avui amb el suport tant ampli de l’independentisme.

I als fatxes que se’ls hi fa: se’ls ignora o se’ls combat?

Aquests fatxes a més són lladres i suplantadors d’un patrimoni històric i polític. No se’ls pot ignorar.

La “legalitat repressiva” espanyola els hi dona cobertura, a nosaltres només ens queda la legalitat popular catalana i això és el que farem: el “Front de Ripoll” els portem a judici dels ciutadans de Catalunya.