L'Associació per a l'ensenyament del català (APLEC) a Catalunya Nord ha pogut publicar la resposta a la mateixa publicació on s'havia escrit la difamació "Reveu Politique et Parlamentaire" sota la ploma de Laurence Taillade.

Com explica l'APLEC, l'article relacionava explícitament les activitats d’ensenyament del català de l’associació amb la propaganda separatista d’organitzacions islamistes (“Catalogne: n’acceptons pas le séparatisme sur notre sol!”).

La resposta denuncia els seus propòsits ultrancers i mentiders, i recorda que el treball d’iniciació a la llengua de tots els seus mestres de català se fa en estreta col·laboració i complementarietat amb l’Éducation nationale "français", i amb el suport de les col·lectivitats locals, comunes, Departament i Regió:

"Ensenyar català a Perpinyà i al país català: APLEC difamada, respon 

En un text publicat per Laurence Taillade a la secció 'Libre opinion', la vostra opinió fa una comparació injustificada i difamatòria per a la nostra associació - APLEC, l'Associació per a l'ensenyament del català - entre el "perill del comunitarisme islamista" i "A una altra amenaça per a la unitat nacional, prenent la cara del separatisme català ”.

EC durant 38 anys, amb el suport moral i financer de les autoritats locals (municipis, departaments i regions), ha estat contribuir al desenvolupament de l’ensenyament de la llengua i la cultura catalanes. Les intervencions d’APLEC amb més de 10.000 estudiants a la part catalana del departament dels Pirineus Orientals (o Catalunya Nord) s’organitzen en el marc de les disposicions legals i normatives (llei Peillon, article L312-10, circular 2017-072 del 4-12-2017) relatiu a l’ensenyament de les llengües regionals, que “pertanyen al patrimoni de França” (art. 75-1 de la Constitució) i en estreta consulta amb els serveis educatius nacionals . Els professors de català –parlants de l’APLEC, però també i sobretot els professors titulars d’educació primària, secundària i superior i d’investigació–, així com tots els programes oficials d’ensenyament del català, són es refereix als “Països Catalans”, un nom ordinari i històric que designa totes les regions i territoris de l’àrea lingüística catalana (Catalunya Nord, Andorra, Franja d’Aragó, Catalunya Sud, Illes Balears, País Valencià, Alguer i Carxe ). Els professors de català es refereixen de manera natural i normal a tota la catalanofonia (10 milions de parlants) i a la riquesa de la seva cultura i literatura (entre les més antigues d’Europa), igual que els professors de L’anglès, el castellà o el francès fan referència a les àrees culturals d’aquestes llengües.

Aquí no ens correspon tornar a les observacions relatives al referèndum català del 2017 i al moviment independentista de Catalunya substituint-nos pels protagonistes i les persones directament interessades, però és el deure d’APLEC, concretament qüestionat, restaurar la veritat sobre les mancances que se li atribueixen.

El paper d’APLEC durant 38 anys, amb el suport moral i financer de les autoritats locals (municipis, departaments i regions), ha estat contribuir al desenvolupament de l’ensenyament de la llengua i la cultura catalanes. Les intervencions d’APLEC amb més de 10.000 estudiants a la part catalana del departament dels Pirineus Orientals (o Catalunya Nord) s’organitzen en el marc de les disposicions legals i normatives (llei Peillon, article L312-10, circular 2017-072 del 4-12-2017) relatiu a l’ensenyament de les llengües regionals, que “pertanyen al patrimoni de França” (art. 75-1 de la Constitució) i en estreta consulta amb els serveis educatius nacionals . Els professors de català –parlants de l’APLEC, però també i sobretot els professors titulars d’educació primària, secundària i superior i d’investigació–, així com tots els programes oficials d’ensenyament del català, són es refereix als “Països Catalans”, un nom ordinari i històric que designa totes les regions i territoris de l’àrea lingüística catalana (Catalunya Nord, Andorra, Franja d’Aragó, Catalunya Sud, Illes Balears, País Valencià, Alguer i Carxe ). Els professors de català es refereixen de manera natural i normal a tota la catalanofonia (10 milions de parlants) i a la riquesa de la seva cultura i literatura (entre les més antigues d’Europa), igual que els professors de L’anglès, el castellà o el francès fan referència a les àrees culturals d’aquestes llengües.

Pel que fa a la suposada evocació d'un "apartheid lingüístic francès a les escoles", prové del desig de l'autor de fer mal, del seu desconeixement de la realitat o de les obsessions fantasiades? Convidem els interessats a fer referència als programes oficials d’ensenyament del català (Butlletí Oficial d’Educació Nacional), així com als continguts de les activitats realitzades amb els nostres estudiants i que l’associació posa a disposició en forma de “Diari de classe ”(diari de classe) en línia, accessible a tothom (comunitat educativa, pares d’alumnes, càrrecs electes, etc.). Finalment, recordem que els cursos de català per a parlants externs de l’APLEC tenen lloc en presència de professors de l’escola, responsables de la seva classe, i sota la supervisió de la inspecció pedagògica catalana.

Si, tanmateix, fent referència a un "apartheid lingüístic francès", la senyora Taillade volia dir el no respecte per part de França de les convencions internacionals per a la protecció de les minories lingüístiques (Convenció per a la protecció dels drets de la infància, Pacte sobre drets civils i polítics) i restriccions de fet, per a l'ensenyament de la llengua regional, podríem proporcionar la vostra publicació amb tots els detalls útils. Però, què es faria amb els nens de les escoles bressol o elemental que es beneficien de les intervencions APLEC? Les nadales, els contes de festes tradicionals i les expressions de la vida quotidiana són eines didàctiques molt millors.

Finalment, pel que fa al suport d’institucions locals i catalans (en el sentit d’habitants del departament d’OP), cal recordar que l’ensenyament de la llengua i de la cultura històrica d’aquest territori és objecte d’un ampli consens. Més del 80% dels habitants afirmen estar a favor de l’ensenyament del català, més del 75% a favor de l’ensenyament bilingüe; les principals comunitats –Ajuntament de Perpinyà, Consell departamental– han votat reiteradament textos (cartes, etc.) per donar suport al reconeixement, l’ensenyament i el desenvolupament de la llengua catalana, i els programes d’ensenyament de la llengua catalana es reuneixen tot l'espectre de càrrecs electes i partits en el panorama polític català. Un simple exercici democràtic, en definitiva. "