En la meva geografia personal, Badalona no és una ciutat més. Vaig començar a militar a l’independentisme fa gairebé vint anys, a l’MDT, i en aquella ciutat hi havia un dels nuclis històrics de l’organització, així que era un lloc habitual de reunions, formacions, assemblees i de moltes converses, algunes més fantasioses, altres més aterrades, al voltant de les idees que ens apassionaven: la independència, el socialisme, la unitat popular… Idees, per part meva, llavors força intuïtives i ara una mica més madurades, i precisament el que he viscut a Badalona ha format part d’aquest procés.
Dolors Sabater, que va ser alcaldessa de la ciutat, encapçalarà la llista de la CUP a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta suma representa una obertura de la idea d’unitat popular que connecta amb el que va significar la candidatura Guanyem Badalona, la qual, trencant molts esquemes, va esdevenir la segona força en les eleccions municipals del 2015 i va poder formar un govern per a desplaçar el racista i espanyolista Albiol, que malauradament ha recuperat l’alcaldia gràcies, principalment, al PSC-PSOE.
Del que aquí us vull parlar és de com es va arribar fins a aquella victòria del 2015, de l’estil i la cultura polítiques que impregnaven el món independentista i associatiu badaloní, del qual en podem aprendre molt. Petita cronologia: el 2001 neix el Casal Independentista Antoni Sala i Pont. El 2005, les primeres Festes de Maig Alternatives, que arriben fins avui. Fins llavors, el govern del PSC-PSOE mantenia un model de festes diferenciat segons els barris, i les de Sant Anastasi eren només gaudides al centre. No hi havia una gran festa que cohesionés la ciutat i tot el seu teixit associatiu en unes mateixes dates. Per a les municipals del 2007, alguna gent del Casal i de l’MDT promou la primera llista de la CUP a les municipals. Coaligada amb Els Verds, obté uns resultats dignes però discrets. El 2011, es repeteixen els mateixos resultats, tot i que ara amb Els Verds presentat-se per la seva banda. La mateixa nit electoral, atenent la victòria d’Albiol, ja fan arribar el missatge que cal posar-se a treballar per una fórmula que aglutini les esquerres per a poder guanyar. Els primers sectors amb els quals es treballarà seran els mobilitzats en el 15-M, nascut precisament en les vigílies d’aquelles municipals del 2011.
Badalona viurà també, a la seva manera, l’auge independentista del país. No s’hi va celebrar consulta sobre la independència perquè els sectors que l’havien d’impulsar van convenir, no sense abans molts debats, que podria generar més efectes negatius que positius, la qual cosa evidenciava la falta de cohesió entre el centre i els barris. Però aquells treballs preparatius van donar lloc, entre altres coses, a la secció local de l’ANC i la Marxa per la Independència de l’estiu del 2012, que va suposar una primera manifestació massiva de l’independentisme a la ciutat. Més encara: el 2013, amb la Via Catalana, Badalona va destacar per fer visibles les lluites compartides, fent que la cadena humana envoltés un institut en aliança amb la marea groga que es mobilitzava en defensa de l’educació pública.
L’associacionisme badaloní, que incloïa una secció territorial d’Òmnium de les més dinàmiques, va construir diversos espais unitaris. És el cas de la Comissió Onze de Setembre, que algutinava partits i entitats, també les que no eren pròpiament polítiques, per endegar una commemoració viva de la Diada.
I el 2015 es formula Guanyem, a partir de la CUP i de sectors de les diferents esquerres (antics dirigents del PSUC i ICV, sectors de Podem, sectors d’EUiA). Alguns ingredients de la fórmula: l’estil de treball unitari que impregnava l’independentisme badaloní; certes dinàmiques de col·laboració entre les esquerres, que ja venien de molt lluny, per exemple entorn el Casal de Cuba; una fórmula política, partint de la idea de República Catalana, que permetia aglutinar independentistes i sobiranistes en una mateixa candidatura, i finalment, la figura de Dolors Sabater, que va acabar de lligar la maionesa. La Dolors mai havia estat representant ni militant de cap partit. Era una activista de diferents causes: per les persones discapacitades (Badalona té un dels primers esplais de persones discapacitades del país), per l’objecció de consciència, per la defensa del territori… havia estat presidenta de l’Associació de Veïns del Centre i vicepresidenta d’Òmnium a Badalona.
Guanyem va arrabassar l’alcaldia a Albiol. I cosa important però poc visible: aconsegueix, tant el 2015 com el 2019, uns bons resultats arreu de la ciutat, al centre i als barris, mantenint la idea força de la cohesió. Aquestes idees, aquest estil de sumar, aquest voler integrar l’independentisme amb les lluites socials, són els elements d’una unitat popular guanyadora.
