Aquest dimecres 25 de novembre es commemora el Dia Internacional Contra la Violència vers les Dones. Aquesta data va ser establerta durant el “Primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe” (Bogotà – Colòmbia) el juliol de 1981, tot i no ser reconeguda per la ONU fins al 1999.

Aquesta trobada serví a les dones per denunciar la seva realitat: violència de gènere en l’àmbit domèstic, violacions, assetjament sexual i, també, les tortures i abusos que rebien les preses polítiques.

S’escollí el 25 de novembre en homenatge a les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa) que foren durament assassinades aquest mateix dia de l’any 1960. Totes tres germanes, activistes polítiques, fidels opositores al règim de Rafael Trujillo (1930-1961) a la República Dominicana, han estat considerades referents de lluita i resistència.

Així, com cada 25 de novembre, hem d’alçar un crit contra les violències masclistes, amb un record especial per a les víctimes assassinades, violades i assatjades.

Aquesta és la màxima expressió, dins del sistema patriarcal, dins d’un conjunt de violències que es desenvolupen a tots els àmbits de la vida de les dones: al món laboral, a casa, al carrer, als espais d’oci, etc, i que s’agreugen encara més davant de situacions com la precarització i l’empobriment, la migració, la fugida de la guerra, el viatge i la recerca de refugi, el racisme, la xenofòbia, la tracta…

El 25 de novembre coincideix amb diversos exemples que ens mostren fins a quin punt està arrelada socialment la cultura de la violació. La ideologia masclista cosifica les dones, devalua la seua voluntat, qüestiona les seues veus i fins i tot les culpabilitza de les violències de les quals són víctimes. Els mitjans de comunicació participen en el desenvolupament d’aquesta cultura de la violació, i fins i tot el sistema judicial multiplica la victimització de les dones agredides amb qüestionables procediments que, sovint, mostren el biaix ideològic de les persones que haurien de garantir l’impartició de justícia.

Com sempre, el desenvolupament de mesures i recursos públics contra les violències masclistes no ha estat prioritari. No han comptat amb la necessària dotació de pressupostos i recursos, ni ha estat portada a tots els àmbits (educació, sanitat, justícia, etc.). I la situació fa evident que cal convertir en prioritàries aquestes polítiques integrals.

Ens calen mesures efectives per a la prevenció i eradicació de les violències masclistes, que han de restar assenyalades per sempre com a les greus vulneracions que són contra els drets fonamentals de la meitat de la població, contra el seu dret a decidir. Aquestes mesures han de partir de les pròpies dones i les organitzacions feministes, han de tindre per objectiu l’empoderament de les dones i han d’estar sempre sotmeses a les seues necessitats específiques.

El 25 de novembre, també tindrem molt presents les dones que han patit persecució política, que estan empresonades o amenaçades de ser-ho pel seu compromís amb el dret a decidir i l’autodeterminació dels pobles, l’exercici ple de la democràcia.

♀️ 25N | Dia internacional per la eradicació de les violències masclistes.

👉🏼Reivindiquem una resposta catalana i feminista a la crisi, que doni resposta a l'emergència social que estem vivint les dones i les classes populars del país! pic.twitter.com/x1YKKtiCMk

— Poble Lliure (@Poble_Lliure) November 23, 2020

🗣«El creixement de la presència i els discursos de l'extrema dreta és una amenaça per a totes les dones, però especialment per a les trans, lesbianes, bisexuals, amb diversitat funcional i migrades»

✍️ @nurialca i @besora_maria de @Poble_Lliurehttps://t.co/j7YrpVEbtL #OpinióND

— NacióDigital (@naciodigital) November 24, 2020

Des de #Girona denunciem les agressions contra dones trans que hem vist els darrers dies al nostre país. Al costat de les entitats @espailgtbigi: “Continuem treballant per fer front a la LGTBIfòbia”. pic.twitter.com/7bNXpddVc9

— CUP Girona 🎗 (@CUPGirona) November 24, 2020

Mobilitzacions