La CUP es compromet a realitzar un nou referčndum abans del 2025

La formació vol ser un agent clau capaç de condicionar l’agenda política i frenar la caiguda lliure de l’independentisme

27/11/2020 Política

La CUP ha aprovat la proposta política que ha estat treballant els darrers mesos per presentar-se a les eleccions autonòmiques del 14 de febrer. Amb aquesta proposta, la CUP vol ser un agent clau, capaç de condicionar i marcar l’agenda social i política del país, fent front a la crisi econòmica agreujada per la Covid-19 i remuntant el cicle de caiguda lliure on s’ha vist immers el moviment independentista. El programa serà presentat públicament en un acte el proper 3 de desembre, a l’espai de la Fabra i Coats de Barcelona.

La proposta inclou entre altres, el compromís a fer un nou referèndum abans del 2025, "Ens comprometem a a treballar per generar les condicions òptimes per fer efectiva una ruptura amb l’estat espanyol en el nostre camí cap a la independència. Ens cal tornar a agafar la iniciativa en la confrontació amb l’estat per defensar els nostres drets i llibertats com a poble. En la legislatura vinent, ens comprometem per realitzar un nou referèndum abans del 2025, partint de l’experiència aconseguida en els successius embats dels darrers temps, i ens comprometem a treballar per enfortir les eines de poder popular necessàries que ens permetin recuperar el moment polític aconseguit l’1 i el 3 d’octubre de 2017. I, sobretot, a sostenir-lo".

Tenint en compte que "La situació de bloqueig per part de l’estat, i la dificultat d’exercir el dret a l’autodeterminació en un context democràtic normalitzat, ni invalida defensar l’exercici del dret a l’autodeterminació, i la via del referèndum, com a fórmula per resoldre la situació actual, ni nega la validesa política de l’1-O. Malgrat la repressió, cal dibuixar un horitzó que pensi l’independentisme d’esquerres en el marc d’un projecte de tradició democràtica i republicana, que tingui com a base la defensa dels drets civils i polítics, i que aposti per a la utilització d’un mecanisme democràtic com a element fonamental per a dirimir el suport popular al projecte. A diferència de l’estat espanyol, que explica el seu moment fundacional de l’etapa democràtica amb els pactes de la Moncloa de l’any 1978, realitzats amb el que es va anomenar soroll de sabres fent referència a la por i l’amenaça dels militars de tornar-se a aixecar per a restaurar la dictadura, el projecte independentista ha de plantejar un moment fun- dacional democràtic i basat en la legitimitat popular. El referèndum, o qualsevol alternativa que permeti a les catalanes decidir el seu futur, ha de ser la pedra angular d’un full de ruta compartit que contempli la desobediència civil i l’autotutela de drets com a eines per assolir el canvi polític".

També reconeix, el Consell de la República com una institucionalitat i contrapoder popular, "Institucionalitat alternativa i contrapoder popular, a escala dels Països Catalans: Assemblea d’Electes, Assemblea Popular i Consell per la República. L’Assemblea Popular serà l’expressió de l’organització i de la participació populars, i de la democràcia directa de baix a dalt. L’Assemblea d’Electes, rebent les proposicions i resolucions de l’Assemblea Popular, serà la cambra legislativa on es debatran i adoptaran les mesures d’exercici de la sobirania, i que podran ser traslla- dades als parlaments autonòmics".

Pel que fa a l'Amnistia, la formació es compromet a treballar-hi, i a dotar-se de les eines antirrepressives necessàries per sostenir una lluita continuada pels drets i llibertats del nostre poble davant del feixisme d’estat i de carrer.