Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
en defensa del territori
Cinc entitats denuncien un nou "boom" de graveres a Mallorca

Alerten que les tres principals pedreres actives de Mallorca ja han consumit 118 hectàrees de territori. La seva superfície s'haurà multiplicat per 4,5 vegades des del 1984

29/11/2020 Territori

Terraferida, Assemblea per Porreres, Reviure Tofla, No Toqueu sa Garrigueta Rassa i Bloc per Felanitx denuncien un nou boom de pedreres. Aquestes entitats estan estudiant l'evolució de les grans graveres de Mallorca i avui han fet públics els primers resultats. Per fer aquest estudi s'han agafat les ortofotografies que ofereix el visor públic de l'IDEIB que van des de l'any 1956 fins el 2018. Segons l'escala de les imatges preses, cada píxel representa 1,75 m.

S'han analitzat les tres graveres següents: Serra de sa Mesquida/Montision (Porreres), Tofla (Alaró) i Can Sentes/Can Gallet (Felanitx). Tot i trobar-se les tres dins espais protegits com a ANEI, han passat de devorar una superfície de 26,3 hectàrees l'any 1984 a 118,5 hectàrees l'any 2018. Sols dins la darrera dècada 2008-2018 han consumit 20 hectàrees de territori.

Serra de sa Mesquida/Montision. És la gravera més gran de Mallorca. Ha passat d'ocupar una superfície de 13,6 hectàrees l'any 1984 a 64,8 el 2018. Sols en els darrers 20 anys hauria doblat la superfície explotada. Havia baixat l’activitat al mínim i, de fet, va ser expedientada per explotar il·legalment la zona protegida. El 2016 presentà un "Pla de Restauració" que els permet explotar la cara nord de la serra. El permís obtingut autoritza l’extracció de 90.000 tones/any fins l’any 2080 i consumir 33,7 ha més de muntanya protegida. Si segueix l'extracció, haurà arribat a consumir prop de 100 hectàrees de muntanya, molt més que tot el poble de Porreres, que té 64 hectàrees d'extensió. L'Assemblea per Porreres i MÉSxPorreres han estat les poques veus actives al municipi contra aquesta gravera.

Tofla/Can Negret. Explotada per CEMEX, extreu grava de la serra de Bellveure al terme municipal d'Alaró. Ha passat d'ocupar 7,9 hectàrees el 1984 a 26,8 l'any 2018. El poble d'Alaró té 48 hectàrees. Ha devorat la Serra de Bellveure 42 anys i després de 2 anys inactiva, tramiten nou període d'explotació per a 82 anys. ANEI, Lloc d'Interès Geològic, Patrimoni de la UNESCO i ZEPA propera. La Plataforma Reviure Tofla va ser creada per frenar aquesta explotació.

Can Sentes (Felanitx). El creixement de la gravera dins ANEI ha estat espectacular els darrers anys i s'ha vist reactivada coincidint amb les grans obres públiques en marxa. La pedrera acumula desenes de denúncies de veïnats, del GOB i de l'ajuntament per tota classe d'irregularitats (https://bit.ly/2Z99iP1 https://bit.ly/2NhMBCs ). Entre 1989 i 2018 ha triplicat la seva extensió i ha arribat a les 27 hectàrees l'any 2018. Aquesta extensió s'ha accelerat els darrers anys. Encara que no disposam d'imatges més actuals, és probable que ja superi les 30 hectàrees, la segona gravera activa més gran de Mallorca. A nivell municipal, sols el Bloc per Felanitx ha qüestionat l’enorme creixement de la gravera.
Per altra part la d’Establiments (Palma) podria reobrir 15 anys després de tancar i obtenir permís per explotar 30 anys més via pla de restauració. Els veïnats de la zona s’han mobilitzat i temen que la pedrera podria acollir escòries de la incineradora.
L'evolució de moltes altres graveres a Mallorca és similar quant a creixement. De fet, cal alertar d'un nou boom de graveres dins espais protegits a Mallorca. Amb l'excusa de la "Restauració" estan aconseguint noves concessions per seguir explotant les muntanyes durant dècades. El gran volum d'obra pública i privada dels darrers anys ha reactivat pedreres amb nul·la o baixa activitat els darrers anys o ha accelerat el ritme d'explotació de les ja actives, que estan aconseguint nous permisos d'explotació per dècades mitjançant “Plans de Restauració”.
L'actitud permissiva de la Direcció General d'Indústria és preocupant: es limita a tramitar el que hi arriba, sense cap qüestionament de l’impacte de les graveres i sense prendre mesures davant els incompliments reiterats. Si les empreses presenten ampliacions de superfície i terminis sota la figura d'un "Pla de Restauració" que es pot anar fent mentre s'explota, ho aproven.

En definitiva, hi ha un nou boom d’autoritzacions per explotar per períodes de temps llarguíssims, desenes d'hectàrees que ara són encara intactes, i per legalitzar, instal·lar o ampliar plantes asfàltiques i de ciment. Per això, demanam al Govern mesures per frenar el creixement urbanístic i turístic exagerat a Mallorca, redirigir la construcció cap a la rehabilitació dels centres urbans, primar la reutilització dels materials ja extrets (mineria urbana) i preservar el sòl rústic.

Que les administracions utilitzin àrids, asfalt i ciment provinents de pedreres il·legals o amb desenes d'irregularitats, ja indica la manca d'interès a posar ordre a una part del sector que, tot i les legalitzacions massives, segueix massa sovint al marge de la llei.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid