El 15 de novembre de 1926 els conjurats d'Estat Català detinguts arran dels Fets de Prats de Molló arriben al Palais de Justice de París des de Perpinyà, on havien estat empresonats (el 15 de novembre va començar un empresonament de 2 mesos a la presó de La Santé). Del poc més d'un centenar de detinguts, al judici que s'obre el 20 de gener de 1927 només se'n jutjarà a 18, d'entre els que destaca el seu cap, Francesc Macià, qui es fa responsable de tot i n'exculpa la resta. Defensats per Henri Torrès, el procés té un gran ressò mediàtic pel que Macià es guanya la simpatia de l'opinió pública francesa i el suport de personalitats com Paul Valéry o la comtessa de Noailles. Finalment se'ls condemna a dos mesos de presó per tinença il·lícita d'armes, una multa i l'expulsió de França; com que ja havien complert la pena de presó en preventiva foren alliberats i expulsats a Bèlgica. Un d'aquests exiliats (Francesc Català i Serra) va acabar morint el 28 de juny del 1927 a Brussel·les.