Poble Lliure ha fet public un comunicat sota el títol "Aturem la pandèmia amb justícia: redistribuïm la riquesa i els riscos" on exigeix que s’estableixin els mecanismes necessaris per tal de distribuir equitativament l’impacte econòmic de la pandèmia sobre la població. Això passa per mesures concretes com una moratòria del pagament de lloguers i serveis bàsics, la prohibició real de tots els desnonaments, i una renda garantida incondicional d’emergència per a tota la població.

També demana  que "més enllà de les mesures urgents i de xoc, la lluita contra la pandèmia ha de tenir una perspectiva estratègica, que situï la necessitat de màxima sobirania per al poble català, per poder tenir les eines necessàries per assegurar la salut pública i evitar que colpeixi més les classes populars. Una República per a tothom".

Poble Lliure molt crític amb la gestió dels governs d'Espanya i de Catalunya

D’ençà del mes de març, més de 15.000 persones han mort als Països Catalans a causa de la COVID-19, la majoria a Catalunya. Qualsevol política d’esquerres per gestionar la pandèmia ha de posar al centre la salut i la vida, defugint el fals dilema entre les «persones» i l’«economia». No hi ha dilema: els països que menys han patit econòmicament la primera onada són aquells que han aconseguit minimitzar l’impacte de la pandèmia sobre la salut.

La gestió de la pandèmia a l’Estat espanyol ha estat desastrosa: una de les mortalitats més altes del món i un impacte econòmic també dels més grans del món. Part important d’aquest desastre cal atribuir-lo a la debilitat crònica del sector públic a l’Estat espanyol en general, herència del franquisme, i a Catalunya en particular a les successives privatitzacions de la sanitat. Molts dels països d’arreu del món que han fet una gestió més reeixida de la crisi tenen menys recursos que l’Estat espanyol o Catalunya, però tenen sectors públics eficients, ben greixats i al servei dels interessos de la població.

 Arribats a la situació actual, des de Poble Lliure assumim que cal donar suport a les mesures necessàries per tal d’aturar la propagació de la pandèmia, i apel·lem a la responsabilitat col·lectiva perquè les mesures es tradueixin en escenaris més favorables. El poble català ha estat exemplar en aquest sentit. Ara bé, constatem que les mesures extremes de restricció de la mobilitat, que potser avui tornen a ser inevitables, representen un fracàs anunciat dels governs espanyol i català.

Aquestes mesures dràstiques de confinament que s’han aplicat i s’aplicaran són fruit d’aquest fracàs anunciat. I no són la millor de les solucions perquè erosionen drets i llibertats obrint el camí de les arbitrarietats policials.

Mentre s’anuncien aquestes mesures no se’n fan d’altres que podrien ser més efectives, tals com obligar les empreses a implantar el teletreball en totes aquelles feines que sigui possible. Encara queden molts llocs de feina que es podrien desenvolupar telemàticament i això reduiria significativament desplaçaments i contactes.

Segons l’OMS i els experts, l’alternativa a les mesures dràstiques de confinament passa per testar, traçar i facilitar l’aïllament de les persones infectades. En aquest sentit:

• Calien i calen més rastrejadors i enfortir el sistema de salut pública i d’atenció primària, mantenint la gestió integrada en una única xarxa pública i evitant la subcontractació d’empreses, especialment les grans empreses de l’IBEX més preocupades pels seus beneficis que per la salut de les persones.
• Calien i calen mesures contundents per protegir els treballadors i que permetin reduir les cadenes de contagi, tant als centres de treball com al transport públic, afavorint el teletreball quan sigui possible.
• Calien i calen mesures estrictes d’inspecció laboral que garanteixin la salut als centres de treball i que, quan sigui necessari, els treballadors es puguin confinar sense por a perdre la feina i els ingressos.

També segons els experts, les tasques de testat, traçat i aïllament encaminades a la supressió de la pandèmia han de ser especialment rigoroses quan hi ha pocs casos en circulació, és a dir, abans de la fase de creixement que altrament s’acaba esdevenint. Aquesta és la situació de control a què s’havia arribat, gràcies al sacrifici col·lectiu, a finals de juny, i que el Govern de Catalunya i la Conselleria de Salut van malbaratar durant l’estiu confiant, contra el criteri de la majoria de científics, que fins la tardor no hi hauria rebrots i que aquests serien menys virulents. Aquesta desídia ens va situar al mes de setembre amb un miler de casos diaris a Catalunya, xifra que ha acabat desbordant-se amb la tornada a l’activitat laboral davant, un cop més, de la manca de previsió del Govern català.