Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Manipulats
15/10/2020 Hemeroteca

Dimarts passat, el Sense ficció de TV3 va estrenar nova temporada amb un reportatge extraordinari, dels que donen sentit a una televisió pública. Dirigit per Albert Elfa i Ricard Belis, “Manipulats” es proposava originalment analitzar el tractament mediàtic del procés independentista. El resultat final, però, depassava de llarg aquest objectiu inicial i acabava sent una reflexió molt necessària sobre els mitjans de comunicació, la informació i la desinformació, i les dificultats del ciutadà comú per destriar el gra de la palla.

El documental toca moltes tecles, dóna veu a molta gent i segurament obre més interrogants que no pas en tanca. S’hi recullen molts casos, a vegades subtils, de manipulació informativa i desinformació deliberada, amb exemples sobretot de mitjans catalans i espanyols.

Hi ha molt de procés, sí, però també Covid-19 i Trump. Hi ha portades de diari amb fotografies esbiaixades, falsos testimonis i declaracions que no es corresponen amb la veritat però que, a força de repetir-les, acaben semblant-ho. El fet d’incloure autocrítiques a TV3, a banda de sorprendre alguna gent per la novetat, només fa que afegir-li credibilitat.

Una part important del reportatge se centra en la relació del poder i els polítics amb els mitjans, un cop van descobrir ja fa molts anys que aquests són el camí ideal per arribar als ciutadans i manipular-los, que és l’afany més o menys encobert de qualsevol polític.

Fins i tot els qui són a la política per canviar la societat, com la canviaran si no la manipulen? Durant un temps, l’arma cobejada era la televisió, controlar-la; i encara ho continua sent però en menys mesura. Cada cop més, i això també s’explica, l’instrument més útil són les xarxes socials, que es converteixen en potentíssimes eines de control i manipulació gràcies a la quantitat de dades personals que hi aboquem voluntàriament.

El problema de la manipulació als mitjans és que, al capdavall, tot és manipulació. Fins i tot deixant de banda els enganys més barroers i els Espejos públicos, la tria de les notícies que omplen un diari o un telenotícies també és un tipus de manipulació. Per què aquestes notícies sí, i no unes altres? La tria dels tertulians o els entrevistats és manipulació. Fins i tot la terminologia és manipulació: hi ha mitjans que parlen de presoners polítics i n’hi ha que parlen de polítics presos, n’hi ha que parlen d’un president a l’exili i altres d’un expresident fugit.

Com amb la publicitat o la propaganda electoral, que no amaguen la intenció de manipular-nos, la millor recepta davant l’allau d’informacions que rebem al cap del dia és mantenir una actitud crítica, vorejant l’escepticisme. Dubtar, qüestionar, repreguntar, comparar, verificar. El problema és que tot això costa temps i el temps escasseja.

Però amb temps i una canya, acabarem pescant aquells mitjans, aquells periodistes, aquells opinadors dels quals ens en podem fiar. Perquè no ens manipulen, o ens manipulen menys, o ens manipulen en una direcció que ja ens agrada.

Segurament no és del tot elegant que sigui jo qui lloï aquest reportatge tenint en compte que sóc un dels periodistes que hi apareixen entrevistats, explicant la tasca de Diplocat amb els periodistes i corresponsals estrangers. Però creieu-me, no us estic manipulant. Si encara no l’heu vist, busqueu una hora i vint del vostre temps i feu el favor de mirar-lo. Aquí teniu l’enllaç.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid