En un estat al que realment l'interessés Catalunya i els catalans per una cosa diferent a la d'aconseguir vots a l'Espanya del blat i per refermar un nacionalisme excloent que condemna a qui vol-volia ser Espanyol a la seva manera, hi hauria un parell o tres de persones dedicades a pensar la manera de propiciar un “retrobament”. Però no. L'Estat oficial està atrapat per un Estat paral·lel que dicta les decisions i que ha decidit la unilateralitat pàtria a través l'enfangament judicial. I, esclar, després passa el què passa.
I què ha passat avui? Doncs fa un parell de setmanes, Felip cinquè i mig havia de presidir un acte a BCN, però la guerra entre el Gobierno i el COGEPOJUPREMO (Consejo General del Poder Judicial + Supremo) ho va impedir. El franquisme 2.0 va muntar una granja de pollastres amb aquesta qüestió i es va considerar que calia rescabalar la institució de la cosa aquella. Com? Fent venir avui el monarca a presidir una altra cosa. Per allò de la foto. Just el dia en que la capital d'Espanya feia bo allò de “Madrid se quema...”. Políticament parlant. I sanitària. I així ha estat com aquest matí han creat una mena de bombolla asèptica lliure de microorganismes patògens indepes de la qual sa majestat n'ha entrat i n'ha sortit com qui entra i surt d'un quiròfan vestit d'astronauta. Vist i no vist. Que un cop vist tot plegat penses: pa qué? O sigui, tot això per dir que ha vingut entre el rebuig i la indiferència de la gent? Quin gran negoci, no troba?
El Rei només pot venir a Catalunya si la policia expulsa els ciutadans a un mínim de 500 metres del lloc on va. I això en un estat normal els hauria de fer reflexionar. Una part molt important dels catalans li han perdut el respecte a ell i a la institució que representa i ara mateix això és una de les poques coses que uneix tots els indepes, siguin els pragmàtics, els partidaris de la taula, els unilateralistes, els waterloorencs, els que estan molt enfadats amb el món i a tots els altres que vostè hi vulgui afegir.
Però aquest Estat paral·lel no reflexiona. Com tampoc escolta ni negocia. No li cal. Novament “pa qué?”. ¿Per què, si té el poder de veritat? Però si ha enviat a l'exili un rei, a l'Emèrit I que vam donar-nos entre tots, creient que així taparan els seus delictes. Els d’ell. I, vostè ha vist que hagi passat res? Perquè jo no. I, mentre, l'Estat oficial té a la presó a Villarejo, el noi que a alguns els feia les comandes, i ell es defensa fent surar tota la merda acumulada a les clavegueres que els de l'Estat paral·lel, aquests sí, van donar-se entre tots. Concretament entre tots ells. I, compte, perquè si Villarejo els gravava a tots, vol dir que potser també guarda coses de la claveguera. I dels jutges amb qui dinava. I de periodistes que encara ara li fan de majordoms i que, casualment, conserven privilegiades cadires en diversos mitjans de comunicació audiovisuals que són competència entre sí.
Madrit (concepte) dóna per perduda definitivament una part molt important dels ciutadans de Catalunya. I tant li fot. No l'importa el més mínim aquesta part de la població que va a una mani i li crida al rei “cap de prepuci”, com ha passat avui prop de l'Estació de França de BCN. I destaco aquest insult perquè és una demostració perfecta del trencament emocional. És un insult allunyat de la ràbia, de la crispació. És un insult fet des del passotisme. Des del semenfotisme més absolut. I des del menyspreu i la falta de respecte. S'ha d'estar molt fart i molt allunyat d'algú per anar a una concentració contraria a aquesta persona i cridar-li cap de prepuci. Ara només falta que l'autora ens expliqui què ha volgut dir exactament.
