Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Crisi sanitària: drets socials i garantia d’ingressos per tothom

Des de la Intersindical-CSC sempre ens hem mostrat favorables a aquelles mesures encaminades a assegurar la salut de les treballadores i treballadors. Ara bé, no a qualsevol preu.

El passat mes de març ja vam reclamar que qualsevol mesura que consistís en confinar a una persona treballadora a casa seva no havia de repercutir negativament en els seus ingressos per viure i els seus drets. Vam dir confinament sí, però garantint el 100% del salari de les persones confinades. Recordem que el confinament és una obligació i no podem permetre que a més dels efectes emocionals que comporta, haguem de patir també conseqüències econòmiques adverses.

 Sanitat

Si es planteja un nou confinament en un context de saturació del sistema sanitari cal adoptar mesures efectives ja que un possible col·lapse del sistema de salut pública no és conseqüència de la pandèmia.

El sistema de serveis públics del nostre país pateix retallades pressupostàries des de fa més de 10 anys, afegides a una endèmica manca de finançament especialment al sector sanitari.

Aquestes retallades han impactat de ple en el sector sanitari, tant pel que fa a la pèrdua de drets laborals com per la pèrdua de serveis: tancament d'atenció continuada als ambulatoris, pèrdua de serveis hospitalaris, pèrdua de les guàrdies de presència dels diferents especialistes ubicats als hospitals o disminució d'ambulàncies. I això repercuteix en el servei que rebem les persones usuàries: disminució de la qualitat assistencial, ampliació de les llistes d'espera i retard de les proves complementàries.

Les retallades han comportat la pèrdua de llocs de feina sobrecarregant de treball al personal contractat. Les imatges dels nostres professionals sanitaris durant els moments més durs de la primera onada de la pandèmia, si bé poden semblar excepcionals no ho són en absolut. Si ja de per si la situació laboral dels treballadors sanitaris es troba en una situació límit, un fet sobrevingut com ho és una pandèmia els aboca a una situació laboral insostenible. Com repetim des de sectorial de Sanitat de la Intersindical, volem condicions laborals dignes i no herois i heroïnes.

Gran part del que està succeint en els nostres centres sanitaris no és només causa de l'excepcionalitat del moment, és conseqüència directa d'unes retallades que han abocat el nostre sistema sanitari públic a una situació alarmant, fet denunciat per instàncies europees. 

Educació

El nostre sistema educatiu públic també ha patit les conseqüències de les retallades. La inversió en educació no s'ha recuperat des del 2010 i malgrat l'augment d'assignació pressupostària d'aquest any, es tracta d'una quantitat insuficient que no compensa tota la pèrdua dels anys anteriors. A més, el nombre d'alumnat ha crescut en més de 60.000 alumnes, provocant saturació a les aules i fent que l'oferta de places públiques sigui del tot insuficient. Hi ha més demanda que places a oferir.

Aquesta situació té conseqüències greus en el context actual. Des de la Intersindical no ens hem oposat a l'obertura de les aules perquè som conscients que el factor social és importantíssim en el creixement personal dels nostres infants i joves. Però hem denunciat activament que no es poden mantenir les actuals ràtios, i que amb aules saturades no es poden mantenir distàncies de seguretat suficients ni crear grups bombolla en condicions.

L’actual política de prevenció als centres educatius és insuficient i el personal docent es troba exposat a un possible contagi. Les escoles i instituts estan funcionant perquè el col·lectiu de docents està responent de forma absolutament responsable, esforçant-se per a que tot funcioni sense haver rebut del departament d'educació directrius clares ni a temps sobre com cal actuar en temps de pandèmia.

El nostre sistema públic està desbordat per la situació i no ha col·lapsat gràcies a l'acció del conjunt de treballadors i treballadores que ha fet més del que se li pot exigir.

Hostaleria

Les cadenes de transmissió del virus no són selectives. Es transmet a les universitats, bars, restaurants i altres negocis, ara tancats, de la mateixa manera que als centres laborals i als mitjans públics de transport que es mantenen oberts.

El tancament de bars i restaurants és clarament perjudicial pel conjunt de treballadors i treballadores del sector perquè no va acompanyat de les mesures suficients que en garanteixin ingressos, drets i llocs de treball.

Els pedaços a la manca de mesures de garantia són vacances forçades o ERTOs on només es percep el 75% de la base reguladora en un sector laboral on els salaris són un 17,4% inferiors a la mitjana general.

Aquestes mancances també es produeixen en aquells negocis on les persones professionals són en contacte directe amb la clientela, com el de l’estètica, que junt amb l’hostaleria pateix forta temporalitat i salaris baixos.

Degut a les poques garanties d’ingressos que el minso sistema de protecció social està oferint, el tancament de molts petits negocis i comerços es troba en una situació greu -a causa del primer confinament- i això posa en perill els llocs de feina de moltíssima gent en un país on encara la petita empresa té un pes molt important.

Teletreball i treball a distància.

Des de la Intersindical volem ajudar a aclarir què vol dir teletreball per evitar que es falsegi la realitat laboral al nostre país.

En una situació de pandèmia cal referir-nos a ‘treball a distància’, en lloc de ‘teletreball’, ja que és una solució temporal adoptada per aquelles empreses que ho poden fer i evitar així desplaçaments de les treballadores i treballadors. Un cop superada la pandèmia és quan podem plantejar quin impacte real té el teletreball i com cal aplicar-lo a les empreses. Entitats i experts en la matèria coincideixen que el teletreball cal que sigui, per motius de salut, una forma de treball que es pugui combinar amb el treball presencial.

Així mateix, la població activa que pot acollir-se a aquesta modalitat de treball és de poc més del 30% del total i, a més, hi ha encara moltes reticències en determinats sectors a facilitar-ho, amb un pes del presencialisme molt important. Cal fer efectiva l'obligatorietat del treball a distància a totes aquelles persones que puguin fer-ne i, a banda, cal tenir en compte quines solucions s’aborden per a la resta de les treballadores i treballadors.

Les sectorials d’Administracions Locals, de la Generalitat i Ens Adscrits i d’Universitats de la Intersindical reclamen que les diferents administracions permetin que el conjunt de treballadors i treballadores ho puguin fer des de casa sempre que sigui possible. La corresponsabilitat que les administracions demanen al conjunt de la població ha d’anar acompanyada de condicions laborals on es respectin els horaris de feina i es doti de recursos als treballadors i treballadores públiques per a que puguin treballar en entorns segurs i sense pressions.

Pel que respecta a més del 60% de treballadores i treballadors d’aquest país que no pot ni podrà fer treball a distància en cas de confinament, és inacceptable que, de nou, no es garanteixin les prestacions, es torni a obligar a agafar vacances, retornar hores ‘no treballades’ o ‘convidar’ a fer permisos o excedències no remunerades  I per als que segueixen desplaçant-se a centres laborals on la feina no es pot fer a distància, cal reforçar la tasca de la Inspecció de Treball per garantir que s'apliquen totes les mesures de prevenció possibles, així com cal garantir que els mitjans de transport públics garanteixin la distància de seguretat, adaptant l'oferta i evitant les imatges d'aglomeracions en hores punta de desplaçaments laborals que tan poc casen amb les crides a la responsabilitat individual.

La Intersindical-CSC vam plantejar durant la primera onada de la pandèmia un pla de xoc viable per garantir els ingressos de tothom. Per això mateix exigim:

  • Dret a percebre el 100% de la remuneració en cas d’aïllament per possible cas de Covid-19.
  • Dret al permís per cures de persones dependents, en cas que el tancament de centres educatius o residències ho requereixi, o per recomanació mèdica, amb dret a percebre el 100% del salari.
  • Dret a percebre un subsidi d’atur especial que consisteixi en el 100% de la base reguladora.
  • Obligatorietat a aplicar plans de prevenció a tots els centres de treball degudament consensuats amb el conjunt de treballadors i treballadores.
Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid