Cignes blancs per al capital, cignes negres per al proletariat

Nassim Nicholas Taleb, avalador del corrent de Sextus Empiricus (160 – 210), utilitza en el seu llibre "El cigne negre" una metàfora que descriu un succés sorprenent (per a l'observador)

El cigne negre (Cygnus atratus) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae endèmica d'Austràlia. A principis del segle XVIII, els colons anglesos que van tornar d'Austràlia van portar amb si, en els seus vaixells, un carregament de cignes negres que són propis d'Austràlia i fins a aquest moment, es pensava que tots els cignes eren blancs, perquè d'aquest color eren tots els cignes que es coneixien a Europa fins llavors.

Metàfora relacionada amb la percepció d'un gall dindi durant el seu engreixament. Una tarda el gall dindi ha de revisar la seva creença; el seu generós alimentador, en els últims 999 dies, es converteix en botxí.

"El problema del gall dindi es pot generalitzar a qualsevol situació on la mateixa mà que et dóna menjar pot ser la que et retorci el coll. Des del punt de vista del gall dindi, el fet que el dia mil un no li donin menjar és un Cigne Negre. Per al carnisser, no, ja que no és una cosa inesperada. De manera que aquí podem veure que el Cigne Negre és el problema de l'imbècil." (Nassim Nicholas Taleb "El cigne negre" pàg.103)

S'ha relacionat aquest fenomen amb esdeveniments com la grip de 1919, el triomf de Hitler, la crisi de 1983 i del 2008, els atemptats a les torres Bessones en 2001.

Res més fals, la grip de 1919, més ben dit, la qual cosa es va denominar grip, ja que es va utilitzar com a calaix de sastre per a recollir totes les persones emmalaltides arran de la guerra iniciada en 1914, ja sigui per malnutrició, per pulmonia, per sífilis, per tuberculosi, per còlera, per tifus, per efecte dels gasos, per "vaig piular de trinxera" amb resultats posteriors de gangrenes, per "febre de trinxera" produïda per la Bartonella Quintana a causa dels polls que la transmeten, per "boca de trinxera" denominada Gingivitis Ulcerativa Necrosant, per tètanus i per efecte de les vacunes provinents d'anticossos de porcs que es van inocular a tots els soldats. I una grip estacional d'Influença H1N1 que va trobar uns sistemes immunitaris totalment afeblits.  No existeixen dades epidemiològiques de les causes de les morts posbéliques, el que si va existir i encara dura, és la negació  de les conseqüències de la guerra, tan per part dels vencedors, com dels vençuts.

No va ser un "cigne negre" perquè la preparació de la guerra estava preparant-se des de la crisi de 1873 i els seus organitzadors, els capitals europeus en competència, sabien per endavant la destrucció i mort que anava a causar, no per casualitat a aquesta guerra se la va denominar "la gran guerra química". Però el conjunt de la població era ignorant d'això. Cigne negre per a la població, pobra evidentment, i cigne blanc per als capitalistes.

Una altra falsedat, la de l'ascens de Hitler al poder. Va ser finançat per la gran banca i les grans empreses alemanyes, les mateixes que fabricaven els forns crematoris i els gasos asfixiants dels camps de concentració. Cigne negre per als quals van sofrir les conseqüències, cigne blanc per als quals van organitzar, van finançar i van designar a Hitler "Fürher".

L'ensulsiada de les Torres Bessones en 2001 va ser un cigne negre per a la majoria de la població, però no per als que van organitzar i van preparar metòdicament l'ensulsiada d'aquestes, ja que ja tenien preparada amb anterioritat la invasió de l'Afganistan i tota la bateria de legislació antiterrorista (Uniting and Strengthening America by Providing Appropriate Tools Required to Intercept and Obstruct Terrorism Act) aprovada el 26 d'Octubre, al cap d'un mes i mig del suposat atac. Llei que posteriorment es va expandir i va copiar en tots els països del món. Tot estava previst, era un cigne blanc per a l'imperialisme corporatiu estatunidenc i els seus aliats.

La crisi del 2008 va ser un cigne negre per a milions de treballadors que van perdre la seva ocupació i els seus ingressos. Per a milions de petits estalviadors que van perdre els seus diners, per als pensionistes que van veure desaparèixer els seus fons de pensions. Però un autèntic cigne blanc per als negocis multimilionaris procedents de les fusions bancàries i la compra a preu de saldo de milers de centres productius.

Avui, algunes opinions, no la de Nassim, que defensen la teoria que la declaració de pandèmia es pot qualificar de "cigne negre", ja que alguns diuen, va ser una cosa sorprenent. Encara que de l'anàlisi de les declaracions de diversos organismes i corporacions internacionals, tal vegada la més emblemàtica era el "Event 201", podríem deduir que tot estava planejat i "lligat i ben lligat", com la democràcia espanyola postfranquista. Ha estat un autèntic cigne blanc per a l'entramat químic-farmacèutic-industrial-militar i per als capitals a la caça de les empreses de la competència en una operació de llarg abast per a imposar "manu militari" l'inici d'un canvi de patró tecnològic.

Però ha estat un autèntic "cigne negre" per a la classe obrera mundial, per a la pagesia de la perifèria, per als treballadors del "mercat informal". I una "rara avis" per als escèptics.

L'escepticisme promou dubtar de tota la informació que no sigui ben secundada per l'evidència, encara que hi ha diverses lectures d'aquest, una de les quals és "no afirmar res", és a dir, quedar-se en una reflexió permanent dubitativa sense pronunciar-se ni acceptant ni negant. Tal vegada un dels exemples més característics d'aquesta última lectura és el dels "ni-ni" utilitzat, en política, per a designar aquelles persones que de manera pusil·lànime no s'atreveixen a prendre partit en qualsevol conflicte, situant-se d'aquesta manera per sobre del bé i del mal, més ben dit, per sota del bé i del mal, i que en la pràctica donen el seu suport tàcit als excessos de corporacions econòmiques i governs de torn.

La majoria de la població ha estat representant un paper similar a la metàfora del gall dindi abans de Nadal, pensant que el capitalisme li donaria engrunes a perpetuïtat, però de cop degolla.

No siguem galls dindis.