Aquest cap de setmana les pàgines del diari ARA han servit per conèixer diversos aspectes sobre l’opinió de Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona, sobre diversos temes que afecten a la pròpia universitat però que són també de molta actualitat pel conjunt del país.
Des de la secció sindical de la Intersindical-CSC a la UB hem llegit amb molta preocupació les diferents reflexions que en fa i, ens veiem obligats a donar-hi algunes respostes:
- El professorat sí que està preparat per impartir docència en línia, en tot cas, totes les mancances i dificultats que a l’octubre ens estem trobant se centren en les mancances organitzatives i de recursos que la pròpia Universitat no està facilitant. Al mes de març ens vam trobar amb una pandèmia per sorpresa, i professorat i alumnat vam fer el que vam poder amb més il·lusió i esforços que no pas recursos. Sis mesos després no és correcte ni ètic determinar que tot el problema radica en el fet que el professorat no sap fer classes presencials. La manca de recursos per a professorat i alumnat és responsabilitat de la institució.
- Considerem una incoherència que el rector digui que la Universitat ha de posicionar-se en política i en matèries que afecten a la societat que vivim, però mai no s’ha posicionat donant suport a membres de la comunitat universitària que estan imputats i amb judicis propers per defensar la llibertat d’expressió o fer la seva feina al servei de la societat, com ara estudiantat amb judicis pendents per manifestar-se, pressuposant la culpabilitat de les persones encausades?, o amb el cas del professorat que va ser membre de la Sindicatura Electoral del referèndum de l’1 d’octubre. De fet el manifest que ha estat objecte de la sentència va ser debatut al claustre a iniciativa del PDI, PAS i estudiantat que van recollir les signatures necessàries per incloure’l a l’ordre del dia, i no a iniciativa del rector.
- I tant que falta català a les aules, però encara és més greu que reconegui que existeix un mal funcionament, com diu el rector: habitual, en aquest àmbit i no faci….RES per evitar-ho. És la responsabilitat de qui governa la universitat evitar els funcionaments incorrectes.
- “Animo a tots els associats que facin els deures: que es doctorin i facin currículum,”. Aquesta afirmació per si mateixa és una manca de respecte i de coneixement de la figura del professorat associat. La figura dels associats són, o han de ser, persones vinculades al món laboral i que aporten la seva expertesa a la universitat en forma de docència. Està demanant el rector que aquests professionals facin els deures?, potser el problema està en l’abús de la UB en la contractació de professorat associat (“falsos associats”) per cobrir les mancances, i les vergonyes, estructurals de la gestió de la UB?
- Cal tenir molt valor per afirmar que “aquests quatre anys hem modernitzat la UB i l’hem tornat a posar al mapa internacional”, sobre la modernització de la UB, no l’hem pogut veure enlloc, una frase molt bonica però inexistent. Pel que fa a la internacionalització de la UB, si mirem rànquings, no estem millor que fa quatre anys, a tot estirar, estem on estàvem.
- És absolutament fals que no s’hagi arribat a temps per implementar el vot electrònic: la UAB, amb un cens electoral similar a la UB, té vot electrònic des de 2016, la UPF des de 2011, la UdG des de 2017, i totes elles ho fan amb una aplicació desenvolupada pel CSUC, que l’ofereix gratuïtament a les universitats. La manca de vot electrònic a la UB, especialment en una situació que no afavoreix la presencialitat per qüestions sanitàries, no s’ha implementat per manca de voluntat. Les eleccions a Rectorat es faran el proper 26 de novembre, al bell mig de la segona onada de la Covid, presencialment, alhora que les classes estaran probablement suspeses o amb presencialitat molt reduïda. Tanmateix el Consell de Govern se salta el Reglament aprovat pel Claustre el novembre de 2019, fet que demostra deixadesa i manca de voluntat d’aplicar-ho, quan hauria estat una eina molt positiva per fomentar la participació, molt baixa tradicionalment, i també per evitar problemes en la situació de pandèmia actual.
Només han estat necessàries una dotzena de preguntes per posar de manifest que en Joan Elias no ha aprovat el repte de ser rector de la primera universitat de Catalunya, però com diu el propi rector, no ens podem queixar si Messi juga malament al golf, perquè és futbolista. Si les seves capacitats de gestió davant de la Covid i la seva valentia davant de la repressió que hem patit i patim, no són suficients, segurament caldria que es dediqués a la docència, o potser no està preparat per fer classes virtuals?
La Universitat de Barcelona no es mereix la imatge pública que el rector Elias ens ha donat en aquesta entrevista, mostrant desconeixement, incapacitat de gestionar i faltant el respecte a la comunitat universitària i a la veritat.
