1869- El foc de la Bisbal o Fets del 6 d'octubre

El foc de la Bisbal o Fets del 6 d'octubre de 1869

06/10/1869 Tal dia com avui
Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 - Sabadell, 23 de desembre de 1896) va ser una republicana i lluitadora pels drets dels treballadors, considerada la primera sindicalista catalana que va participar al foc de la Bisbal del 6 d'octubre de1 Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 - Sabadell, 23 de desembre de 1896) va ser una republicana i lluitadora pels drets dels treballadors, considerada la primera sindicalista catalana que va participar al foc de la Bisbal del 6 d'octubre de1

El foc de la Bisbal o Fets del 6 d'octubre de 1869 fou l'enfrontament més important ocorregut durant l'aixecament federalista de 1869 i que va tenir lloc a la Bisbal d'Empordà el 6 d'octubre de 1869. S'hi enfrontaren les tropes del governador militar de Girona i una partida armada republicana d'uns dos mil homes que s'havien fet forts a la ciutat. La majoria dels efectius republicans eren menestrals de la indústria surera.

Després de la proclama de Figueres feta per Francesc Sunyer i Capdevila el 3 d'octubre de 1869, es va constituir una Junta Revolucionària dirigida pel diputat per Girona del Partit Republicà Democràtic Federal Pere Caimó i Bascós, que el 4 d'octubre va proclamar la República Democràtica Federal.

El ministre de la Governació assabentat que el dia 6 d’octubre de 1869 es volia dur a terme un acte d’insurrecció contra el govern monàrquic i que diverses tropes passarien per La Bisbal va donar instruccions al Governador de la província de Girona perquè aquestes fossin transmeses a l'alcalde de La Bisbal que aquest va convocar-lo el dia 2 d’octubre de 1869 per anar a parlar amb ell a Girona.

El batlle en tornar a la ciutat proposar fer una reunió urgent amb tots els regidors l'endemà, dia tres a les tres de la tarda. Els va informar de les indicacions rebudes i entre elles una de les coses que havien de fer era reunir a voluntaris de la Llibertat de la vila.

Assabentades d'aquest propòsit les tropes governamentals sota el comandament del General Crespo van formar una columna de militars i es van dirigir a La Bisbal per impedir que els republicans poguessin avançar.[Sota el crit de: “Nois, foc!”, s’inicià la batalla el dia 6 d’octubre de 1869. El dia 6 d'octubre les tropes governamentals atacaren la vila, però els republicans es defensaren aferrissadament, i els obligaren a retrocedir; els soldats van matar alguns veïns en represàlia.

Aleshores, el brigadier Romualdo Crespo ideà un estratagema i va fer presoner Pere Caimó quan va anar a parlamentar amb els militars. Davant l'amenaça d'afusellar Caimó i l'anunci de l'arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren el 9 d'octubre. En total es van produir 9 morts i 60 ferits, i Caimó fou dut presoner a Girona pels militars, on fou condemnat a mort en un consell de guerra. Finalment, però, fou bandejat pel general Prim.

Les voluntàries Anna Rocas Abrich i Isabel Vilà  van coincidir a La Bisbal en un hospital de campanya atenent els ferits de la revolta des del 6  al 9 d'octubre.