La Plataforma 3 d’octubre contra la repressió i en defensa de les llibertats s'ha concentrat aquest diumenge davant l’antiga conselleria d’economia per commemorar el 3r aniversari de la mobilització espontània en defensa de les institucions pròpies.

Durant l'acte polític realitzat s'ha anunciat l’inici de campanya, enfocada a la tardor d’enguany, "3 d’octubre, SEGUIM LA LLUITA! Contra la repressió i per la defensa dels drets i les llibertats", que te per objectiu acabar amb l’onada de repressió social, política i sindical que està patint Catalunya des de la “Sentència de l’Estatut de Catalunya” dictada pel Tribunal constitucional d’Espanya el 27 juny de 2010.

Cóncep Miró, de la Plataforma 3 d’octubre ha presentat la campanya 3 d’octubre, SEGUIM LA LLUITA! que inclourà, a més de la concentració del dia 20; la mobilització del 3 d’octubre de commemoració del 3r aniversari de la Vaga general antirepressiva (del 3 d’octubre de 2017 (la vaga general amb més seguiment a Catalunya del segle XXI) i l’acte polític antirepressiu, previst pel 6 d’octubre, per exigir la fi de la repressió, l’alliberament de tots els presos socials, sindicals i polítics i la implementació del dret a decidir-ho tot, base de la democràcia, per a la construcció social del nostre país.

L'acte també ha comptat amb la participació de Marc Casanovas, sindicalisme convocant vaga general 3-O; Meritxell Llorente membre de les Assemblees en defensa de les institucions catalanes (ADIC); Antonio Baños, de l'Assemblea nacional catalana (ANC); Xavier Antich d'Òmnium Cultural i Jordi Pesarrodona en representació de les persones represaliades. 

Casanovas ha fet esment de l’actual situació de conflicte social, i la repressió que afecta a la representació de les persones treballadores (sindicalistes) i a les mateixes persones treballadores directament.

Llorente ha fet una presentació de les ADIC i ha explicat la situació viscuda per les treballadores durant el 155, la repressió i el mateix dia 20 de setembre. Ha volgut exemplificar la repressió; persecució de càrrecs electes a les institucions europees, control de la despesa pública, periodistes, actors, activistes, pallassos perseguits i empresonats, pressions en les relacions internacionals, lleis i resolucions del Parlament suspeses, censures en els edificis públics.

Baños ha manifestat que des de fa tres anys l’estat ha volgut vincular l’independentisme amb un moviment violent i  terrorista; però que aquesta estratègia no li ha sortit bé. Per Antonio el moviment en defensa del dret d’autodeterminació no és violent sino radical. També ha defensat radicalment la llibertat del poble de Catalunya sense condicions, ja que volem ser lliures per millorar com a societat. Per Baños la repressió de l’Estat és una repressió incansable, inclement, immisericorde, que es peta les seves pròpies lleis, que és cruel i no s’aturarà mai amb ningú.

En la mateixa línia Antich ha denunciat que el 20S va ser el tret de sortida de l’estat per començar a construir el fals relat de la violència a Catalunya. Ha afirmat que, fa tres anys, únicament es va exercir un dret fonamental com el de manifestació. I ni la repressió ni les seves mentides van evitar que la gent defensés el dret a l’autodeterminació, considerant que els fets del 20S son un dels atacs més grans a la democràcia i a les nostres institucions.

Pesarrodona ha explicat l’absurditat de la repressió per l’exercici de drets fonamentals representada en un nas de pallasso i ha acabat amb la frase ho tornarem a fer. Els mirarem cara a cara i evidentment reconeixerem que érem allà per votar, al costat dels ciutadans i que nosaltres només vam fer resistència pacífica i que són ells els que ens van agredir i no nosaltres que els vam agredir a ells. Per tant, som un poble pacífic, guanyarem, resistirem. En Jordi, que s’enfronta a un judici de desobediència greu per no haver impedit, com a regidor de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, l’exercici del dret a vot en el referèndum del 1O.

La Plataforma considera que cal una llei que tanqui el procés de repressió de l’estat (dels últims 10 anys) i que marqui el camí per a que les persones puguin exercir el seus drets democràtics a decidir-ho tot: tant des de la forma bàsica de l’estat; com els seus límits territorials; com fins a la forma bàsica de govern, monarquia o república, i que reconegui el dret d’autodeterminació de tots els pobles d’Europa i de tot el món.