La Plataforma pel Dret a Decidir (Decidim) ha fet públic la seva oposició a la fusió de Caixabanc i Bankia i que reclama la devolució integra dels diners del rescat i que, en cas que no es tornaren, es transforme Bankia en un Banc Públic.
Demana que s’implementin mesures dirigides a conservar l'actual estructura bancària valenciana, enfocades a potenciar els bancs valencians que encara tenim, com ara, afavorir la contractació pública amb els bancs de proximitat valencians mitjançant convenis de col·laboració amb les administracions públiques (locals i autonòmica), establint mecanismes de coordinació directa entre l'Institut Valencià de Finances i aquestes entitats per a afavorir el seu desenvolupament.
I que s'implementin mesures per a lluitar contra el despoblament dels municipis de l'interior amb la participació i col·laboració dels bancs valencians i desenvolupar línies de préstecs i crèdits per a afavorir el desenvolupament d'autònoms, micro-pimes i pimes i per a facilitar l'emprenedoria sostenible a través de l'oferta procedent dels bancs valencians.
Argumenta que "una fusió d’aquests bancs no garanteix la recuperació de muntant del rescat públic de Bankia xifrat en 23.000 milions d’euros dels quals, a hores d’ara, sols s’han tornat 3.000 milions, reforçant una política pública massa emprada amb els grans conglomerats financers i empresarials com és la socialització de pèrdues i la privatització de beneficis".
També indica que una fusió d’aquests bancs suposarà uns costos socials importants, tant en el tancament d’oficines, deixant moltes zones en una exclusió financera, com en l’acomiadament de treballadores i treballadors.
Per a la Plataforma, el model de banca de gran dimensió que s’està propiciant, i és quasi l’únic model a l’Estat Espanyol, no és sinònim de millor gestió empresarial com estan venent, més bé al contrari, la mala gestió de grans entitats propicià la crisi de 2008. A banda de ser una anomalia a Europa, on en la majoria dels països conviuen la gran banca amb banca pública (liquidada ací als anys 90), banca ètica i banca de proximitat (caixes d’estalvi, cooperatives de crèdit i caixes rurals).
Remarca que "una fusió d’aquest bancs, i d’altres que estan que s’estan propiciant, incideix en la tendència cap a un oligopoli bancari amb la consegüent pèrdua de competència i les repercussions que açò tindrà per a la clientela en l’increment dels costos i les condicions dels préstecs al no disposar d’alternatives".
Tot dient que "per molt que la majoria d’agents polítics i socials del País Valencià hagen celebrat que aquesta fusió tindrà la seu social a València, la realitat és que està produint-se una re-centralització del poder de decisió bancari a Madrid, ja que la seu fiscal i les decisions es prendran a Madrid, sense cap pes valencià".
