Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Competents
09/08/2020 Hemeroteca
Lluís Puig. Font: El Temps Lluís Puig. Font: El Temps

Escric aquestes reflexions encara emocionat per l'allau de mostres de suport rebudes des d’ahir al migdia, en què hem conegut la primera sentència vinculada amb la causa de l'1-O emesa per part de la justícia belga: el seu veredicte ha estat l'anul·lació del procediment penal pel fet de considerar que el Tribunal Suprem espanyol no és un tribunal competent en aquesta causa.

Hi ha qui parla de (nou) revés important a la justícia espanyola; d'altres (els escoltava declamant des del faristol del Parlament de Catalunya, en ple debat sobre la monarquia corrupta dels Borbons) s'escuden a dir que això d'aquest divendres és només un petit escull de tipus administratiu. Però us puc ben assegurar que per a mi, i igualment important, per a la resta d'encausats del Procés, el que va fallar divendres la justícia belga significa un autèntic punt d'inflexió.

Afrontava, com he fet des del primer moment i com la resta de companyes i companys perseguits per la injustícia espanyola, en plena col·laboració amb les autoritats judicials europees el veredicte de la tercera euroordre emesa contra meu pel fet d'haver organitzat un referèndum en el qual van participar 2,3 milions de persones. I ho feia a menys de tres mesos de complir-se el tercer any d'exili a la capital belga, tres anys d'aprenentatge vital i polític, sobretot polític. De fet, ho deia avui l'advocat Gonzalo Boye en la compareixença de premsa que hem realitzat després de conèixer al veredicte: aquesta és una discussió jurídica que versa sobre un tema polític. Qui no vulgui admetre-ho pot entossudir-s'hi tant com vulgui però aquest conflicte, que és polític, requereix de solucions polítiques perquè aquesta és la seva naturalesa.

La sentència belga d'aquest divendres ha coincidit amb l’anunci de fuga del rei emèrit espanyol, acorralat per les investigacions de corrupció i amb l'opinió pública (i amb el Gobierno de España dividit sobre la qüestió) polaritzada. Tot plegat em fa témer una resposta que, per estomacal, escaparà a tota raó. Però sigui quina sigui la reacció dels jutges espanyols, hi plantarem cara perquè la nostra és una lluita compartida a favor dels drets i de les llibertats del nostre poble, a favor de poder decidir la nostra forma d'organització política (que és també administrativa, econòmica, cultural i identitària). La nostra causa és, per damunt de tot, la voluntat de ser (subjecte polític, ciutadà, persona).

La mateixa causa que va portar-me a l’exili és la que manté la resta del Govern legítim segrestat. Però no només: també hi tenen la presidenta del Parlament, líders de les entitats civils i desenes d’activistes que pateixen presó, exili o altres formes de repressió. Desenes d’organismes internacionals han denunciat l’estat espanyol per aquesta persecució judicial contra la democràcia, com ara l’ONU, Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura, l’Associació Internacional d’Advocats Demòcrates, International Trial Watch o el PEN Club International, així com més de 500 parlamentaris de 25 països diferents. El veredicte d'avui, ho tinc clar, és també gràcies a ells, gràcies a la seva feina -incansable- de denúncia. Els vull donar les gràcies.

Ho deien avui els meus advocats: la nostra defensa ha compartit sempre estratègia amb la justícia, no només amb la belga, també amb l'espanyola. Hem ensenyat les nostres cartes. Vull acabar compartint un desig: que el meu procediment serveixi per defensar la resta d'encausats i traci la via que, més tard o més d'hora, assenyali el nostre retorn cap a casa.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid