El 6 de gener ha fet un segle del naixement de Josep Lluís Facerias, un popular guerriller anarquista, conegut com a Face, que combaté sense treva en la dictadura fins al 30 d’agost del 1957, dia en què fou abatut per la policia en una emboscada a la cruïlla dels carrers Doctor Pi i Molist i Doctor Urrutia i el passeig Verdum de Barcelona, davant de l’antic manicomi de Sant Andreu, avui seu del districte de Nou Barris.

Nascut al carrer Cadena del barri del Raval de Barcelona, des de ben petit es va instal·lar al barri del Poble-sec, on va romandre fins després de la guerra. El juliol del 1936 ja formava part de les Joventuts Llibertàries del Poble-sec i estava afiliat al Sindicat de la Fusta de la CNT. Durant els tres anys de guerra, va lluitar al front d’Aragó fins al gener del 1939. Fet presoner, va passar per camps de concentració i de treball fins al 1945. Un cop alliberat, es va integrar al clandestí Sindicat d’Arts Gràfiques de la CNT i va treballar primer com a caixer i després com a cambrer al restaurant La Rotonda, del Tibidabo, alhora que va ser secretari del Comitè de Defensa de les Joventuts Llibertàries de Catalunya. Empresonat a la Model des de l’agost del 1946 fins al juny del 1947, s’integrà al MLR (Moviment Llibertari de Resistència) i encapçalà, més tard, diversos grups d’acció fins al mateix 1957. Va actuar en múltiples accions: cops econòmics (atracaments) a entitats bancàries, empreses i joieries afectes al règim, destinats a mantenir la infraestructura i logística guerrillera i, sobretot, per ajudar els presos polítics i les seves famílies. Espectaculars també van ser les seves visites als meublés freqüentats per l’alta burgesia i franquistes, amb l’objectiu d’aconseguir documentació. I va realitzar diversos sabotatges econòmics i diversos atacs contra les forces repressives, entre els quals destaca l’atemptat contra el comissari Eduardo Quintela. Cal ressaltar la importància de l’acció propagandística llibertària i antifranquista. Amb en Facerias van caure desenes dels seus companys, com Antoni Franquesa, Ramón Gonzalez el Nano, Guillem Ganuza, Enric Martínez Marín, Celdoni Garcia i Cèsar Saborit. Cal destacar, també, dones com Esperança Moreno i Joaquima Dorado, el guia Jesús Martínez Maluenda i el doctor Josep Pujol Grua, metge de la guerrilla i molt amic d’en Facerias, exiliat a Porto Alegre, Brasil. Tots ells formen part de centenars de guerrillers, homes i dones lliures, que van lluitar fins a la mort per les llibertats d’un poble terriblement humiliat i reprimit. Silenciats, menystinguts i oblidats pels pactes de la Transició, mentre tots els crims del franquisme van quedar impunes. En els temps que vivim de regressió de tota mena de llibertats i d’augment d’autoritarismes i control sobre la població, tots ells són un exemple de no resignació, de resistència i de lluita per unes societats més solidàries i lliures ja que, al final, tot depèn de nosaltres.