La indústria farmacèutica no havia considerat fins ara una prioritat invertir en malalties infeccioses. Segons dades publicades al mitjà nord-americà “Bloomberg”, les 20 farmacèutiques més grans del món han llançat 400 nous medicaments durant l’últim any, la meitat dels quals són antitumorals mentre que només 65 són relatius a la curació de les malalties infeccioses. A més, d’aquestes 20 empreses només 4 tenen una unitat d’investigació de vacunes.
Les empreses farmacèutiques es mouen seguint les lògiques del mercat, i això fa que hi hagi investigacions que no es duen a terme perquè són poc rendibles, independentment de la perillositat de la malaltia a tractar. Els medicaments per malalties infeccioses, per exemple, tenen efectes a curt termini i resulten molt menys rendibles que els medicaments contra malalties cròniques com el colesterol o la diabetis que, a més, són malalties amb una major incidència i tractament a l’anomenat “primer món”.
Com és, doncs, que ara la indústria farmacèutica, caracteritzada en general per la seva manca d’ètica, treballa contra rellotge i esmerça tots els seus esforços per aconseguir una vacuna per a una malaltia infecciosa com la Covid-19? Per una sobtada assumpció de valors altruistes i solidaris? És obvi que no. El motiu és ben simple: econòmic.
Tanmateix, en la ferotge competició per a la consecució d’aquest objectiu no estan soles en la seva inversió econòmica. La Comissió Europea ha invertit milions en les empreses farmacèutiques que desenvolupen les vacunes, i ja hi ha un grup de diputats que ha enviat una carta a la institució europea preocupats perquè “encara que la Comissió inverteix més del doble que qualsevol altre soci privat en els projectes d’investigació de la UE per a la Covid-19, no s’han pres mesures per garantir que els resultats siguin assequibles per tots els sistemes de salut.” El que apunten aquests diputats és que els ciutadans pagarem dues vegades a la indústria farmacèutica la vacuna contra la Covid-19, primer pel seu desenvolupament i després per comprar-la. La farmacèutica que desenvolupi la primera vacuna, a més, en tindrà la patent durant 20 anys, durant els quals en fixarà el preu i s’emportarà uns beneficis estratosfèrics.
En conseqüència, és evident, prioritari i urgent que s’alliberi la investigació dels medicaments de les lògiques del mercat. Les empreses farmacèutiques no solament reben subvencions i ajuts, sinó que s’aprofiten dels recursos públics, sense oferir cap mena de compensació. Monopolitzen les patents i fixen els preus que els convé obligant els governs a pagar repetidament, primer per a la investigació i després pels medicaments i vacunes. És immoral que es prioritzi la rendibilitat econòmica per sobre de la correcta distribució de la medicina. Un cop més, guanya el capital. I és especialment important recordar-ho ara que ens volen vendre la imatge d’una indústria farmacèutica que es deixa la pell per intentar salvar-nos la vida. I això no és en absolut així. Es deixa la pell per aconseguir uns ingents beneficis.
La gallina dels ous d’or de la indústria farmacèutica, però, no seran aquests ingents beneficis que traurà de la venda de la vacuna. La prestigiosa economista de la universitat de Sussex Mariana Mazzucato ens en dóna la pista quan posa en relleu que el sector públic finança la investigació d’alt risc en les fases inicials, mentre que els beneficis en les fases posteriors van de forma desmesurada al sector privat. I aquesta és l’autèntica gallina dels ous or de la indústria farmacèutica: poder aconseguir uns ingents beneficis gràcies a la disponibilitat plena, permanent, lliure i gratuïta de coneixement finançat per fons públic. Aquest és el seu negoci rodó. I aquest és el gran escàndol: el desmesurat enriquiment de les empreses farmacèutiques gràcies als fons públics.