La bomba de la pau

Article de Lluís Maria Xirinacs publicat al diari Mundo Diario, a la secció "Diario de un senador", el 26/2/1978. Article traduït i digitalitzat pel Centre d'Estudis Joan Bardina

19/07/2020 El fil roig
Sempre he dit que la problemàtica de la pau era de difícil solució. Sobre assumptes de noviolència els orientals tenen molta més autoritat que els occidentals. No en va porten meditant i experimentant sobre ella durant mil·lennis. I són molt prudents. No critiquen la violència indiscriminadament. Es guarden molt bé de no combatre una violència determinada quan amb ella es neutralitza una altra violència igual i contrària, mentre no es disposi d'un prou poderós «exèrcit no violent» per substituir-la amb igual o major eficàcia. El contrari seria provocar conflagracions o situacions permanents d'opressió, pitjors que el mal que es volia combatre. En canvi abunda l’espècie de no violents dogmàtics occidentals que combaten sense discerniment tota violència, produint, sense adonar-se'n, desequilibris nefastos.

Aquesta consideració ve al cas perquè assisteixo com a parlamentari, en nom de l'Entesa dels Catalans, a Ginebra, a una doble conferència internacional contra la bomba de neutrons i en favor del desarmament, convidat pel Consell Mundial de la Pau.

En la nostra situació històrica mundial, el centre del poder capitalista s'ha anat consolidant en els Estats Units. El capitalisme ha estat duent sempre la iniciativa, un cop desapareguts els poders feudals absoluts de l'Edat Moderna. Al capdavant d'aquest poder i en defensa de les classes treballadores, van sorgir les diferents revolucions socialistes i, en primer lloc cronològic, la soviètica. Per ser el socialisme soviètic el primer socialisme històric s'ha vist obligat a assumir un paper ingrat i deformador del socialisme, el paper de gendarme que s'oposa, amb muralla irreductible a l'expansionisme del capitalisme imperialista. És, doncs, una violència secundària de reacció davant la violència primària de la gran burgesia mundial. I aquesta violència secundària s'ha hagut de fer forçant l'economia soviètica a base d'un gran sacrifici, a força de relegar a un segon pla l'agricultura i la producció abundant de béns de consum, a força d'una rigidesa política per mantenir, en aquest estat permanent de sacrifici militant a una població desitjosa de comoditats, merescudes després de les llargues penúries del tsarisme, de la primera guerra mundial, de la guerra civil i de la Segona Guerra Mundial. Els gendarmes d'una societat no són precisament el millor model d'aquesta societat. Ens agraden més altres models socialistes que el soviètic, però aquests altres models viuen de renda sota el paraigua militar soviètic.

Ara, Amèrica del Nord produeix una nova escalada del terror amb la bomba de neutrons. Això sí que s'ha de combatre sense contemplacions. I la proposta de desarmament mutu controlat també resulta una contribució a la pau sense riscos perillosos.

Però un no violent responsable mai combatrà aquella mateixa violència necessària per parar els peus a la violència opressora en un món en el qual la força de la noviolència eficaç encara es troba en bolquers.

 

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina