En general, tenim una idea del civisme antiquada i molt superficial. El Vendrell està brut i descuidat, és un fet. Davant això el govern proposa més vigilància, més control, més multes, patrulles de paisà, vehicles camuflats i parafernàlia similar.
Mesures vistoses però sovint poc útils. Si hi ha comportaments incívics és sovint perquè és més fàcil fer les coses malament que fer-les bé. Els contenidors estan a vegades plens, i si tu vas amb la bossa de la brossa i et trobes el contenidor ple, què fas? O bé te la tornes a emportar cap a casa, o fas la ruta del contenidor a veure si n’hi ha algun de buit, o la deixes als peus dels contenidors. M’atreviria a dir que la majoria de gent opta per la tercera opció, i és absurd culpabilitzar aquesta actitud quan el servei de recollida de residus és insuficient en molts punts del municipi.
Fa ja algunes dècades als Estats Units es va posar de moda la teoria de les finestres trencades. Segons aquesta, si un entorn està net i cuidat, la gent tendeix a respectar-lo i a tenir-ne cura; i a la inversa, si l’entorn està brut i degradat, la gent l’embruta i el degrada més. Si en un descampat hi ha mobles que no es retiren en una setmana, es normalitza que aquell sigui el punt ‘oficiós’ d’abocament de mobles, si el descampat està net, es tanca, o se li dóna algun ús, és més difícil que això passi. Amb això no vull dir que les sancions siguin innecessàries, els comportaments que perjudiquen la comunitat s’han de castigar, però cal anar més enllà.
