Des d’aquesta setmana ens hem endinsat en el que serà un escenari electoral marcat pels tribunals i la pandèmia, i del qual acabem de tenir el tret de sortida.

Les xarxes i els mitjans no han deixat de treure fum aquests dies amb les declaracions d’Oriol Junqueras (ERC) i Carles Puigdemont (CNxR) que, amb una diferència de vint-i-quatre hores, no han deixat indiferent al sector independentista.

Un cop obtingut el Tercer Grau, Junqueras ha sigut entrevistat a TV3 diumenge a la nit en prime-time, on ha elogiat la seva actuació i la seva persona i d’on ha destacat la frase “Qui qüestioni el que hem fet fins ara que vingui i es passi tres anys a la presó”, amb la que clarament ha confrontat a aquells que li critiquen la gestió al capdavant de la seva conselleria i, sobretot, durant els fets d’octubre.

D’altra banda, Puigdemont publicava (després d’ajornar-se per la pandèmia) el seu llibre “M’explico: De la investidura a l’exili” (La Campana, 2020), on carrega contra l’exvicepresident i arriba a acusar-lo de “deslleial” i del que durant les pròximes setmanes se’n publicarà el segon volum.

Ara bé, aquestes declaracions ens estan marcant un objectiu que cada cop està més proper: eleccions.

Els dos líders i els seus respectius partits han iniciat (subtilment) la cursa electoral, la qual pot acabar disputant-se una acarnissada lluita a porta tancada entre els dos socis de govern per guanyar-se el vot sobiranista, però l’acció d’aquesta temporada política no acaba aquí.

Dilluns, el ple del Tribunal Constitucional admetia a tràmit els recursos d’empara dels dos líders polítics, per la vulneració dels seus drets durant el procés judicial.

En el cas de Junqueras, destaca que la raó que du al recurs és que durant el judici, aquest va ser escollit eurodiputat, cosa que li atorgava immunitat. Per assegurar si l’eurodiputat gaudia d’aquesta condició, es va consultar al TJUE, però el Suprem va acabar condemnant sense esperar al pronunciament del Tribunal Europeu, que va arribar dos mesos més tard. Això ha provocat segons la defensa de Junqueras, una clara vulneració dels drets de l’exvicepresident, ja que el Suprem requeriria l’autorització del Parlament Europeu per poder jutjar-lo.

El cas de Puigdemont rota al voltant de l’actuació del jutge instructor del cas, Pablo Llarena, el qual va suspendre del càrrec a l’expresident, que també podria suposar una vulneració dels drets de Puigdemont i els seus votants.

Els dos recursos suposen el pas previ per accedir al TEDH, però sobretot en el cas de Junqueras, no és desgavellat pensar que el Constitucional podria sorprendre i acabar anul·lant la condemna del líder d’ERC, deixant en tot cas el mandat al Suprem de tornar a fallar tenint en compte el dictamen del TJUE.

Per últim, seguint amb l’activitat judicial, el 17 de setembre, el president Quim Torra està citat al Tribunal Suprem, en una qüestió que pot suposar la seva inhabilitació, i un cop d’efecte molt important de cara a unes eleccions, sempre que no s’ajorni la vista per la Covid-19 (tot i que és poc probable, donada la importància del cas i la proximitat dels comicis) i de les que es baralla la data del 4 d’Octubre per fer-se la votació.

Amb tot això i amb la imprevisibilitat que té la pandèmia, sembla que la premsa ens trobarem davant una disputa animada dins el sector independentista, on pesaran les promeses, els pactes i les condemnes dels candidats i els partits, però on els tribunals es tornaran a convertir en el tercer actor de la campanya, que podrà acabar determinant els resultats dels propers comicis.

S’espera una tardor calenta, tot i que potser una mica més relaxada que la de l’any passat, perquè siguem sincers, el llistó va quedar molt alt.