El conseller té l’obligació d’agafar el bou per les banyes i no amagar-se sota la toga d’un jutge, ha de fer de manera immediata una neteja profunda dels membres d’ideologia racista i d’extrema dreta que nien en el si del cos dels Mossos.
Miquel Buch, còmplice
25/06/2020 Hemeroteca

La nova onada de protestes antiracistes als Estats Units ha arribat a Europa. Els ciutadans europeus han sortit al carrer a demanar igualtat per a tothom, independentment del color de la seva pell. I això és un gran avenç. Fins ara, la ciutadania europea tractava el problema del racisme mirant-lo de lluny, com si a Europa fos un problema menor i no sistèmic com als Estats Units.

A Catalunya, el focus s’acaba de posar en els Mossos després de sentir un enregistrament on un agent gaudeix atemorint un noi negre i admet, cofoi, que és racista. Després de publicar l’enregistrament, la reacció ciutadana de repulsa ha estat immediata, mentre que la del Departament d’Interior ha deixat molt a desitjar. Els agents de l’autoritat obertament i explícitament racistes han estat només canviats de destí. A ser racistes a un altre lloc, que a Manresa us han enganxat.

Però el racisme dins d’un cos policial no és mai, en cap cas, anecdòtic. Probablement sigui impossible arribar a tenir un cos de forces de l’ordre format per éssers de llum immunes als prejudicis socials, però no sols és perfectament possible sinó del tot necessari tenir un cos d’agents de l’autoritat que no identifiquin constantment els ciutadans racialitzats, que no els insultin, ni els vexin ni els agredeixin.

Pel que sembla la Conselleria d’Interior ha pres com a model la menyspreable gestió de l’església catòlica amb els seus pederastes. No ataquen el problema d’arrel, simplement el desplacen. I aquesta és la reacció d’un Departament de la Generalitat conscient que si comença a purgar els racistes de les seves files, tindrà una forta contestació interna. És a dir, és un reconeixement implícit que el racisme és un problema que té una especial importància dins del cos dels Mossos, i que el Conseller que gosi atacar-lo serà tractat amb gran hostilitat per una part significativa d’ells.

Els abusos policials per part del Mossos han estat una constant. Ja sigui per un desnonament, pel desallotjament d’una plaça, per la dissolució d’una manifestació o simplement perquè algú passava per allà amb fila de sospitós. Cal recordar que els cossos i forces de l’ordre han de vetllar per la protecció de les persones, i especialment per als qui són més vulnerables. El que veiem, però, és completament el contrari.

No podem fer veure que aquest és un problema només de la policia opressora espanyola. Perquè no ho és. L’abús policial és un problema compartit en pràcticament tots els cossos policials del món. I la manera d’encarar el problema comença per acceptar que en tens un també a casa, és a dir comença per acceptar que hi ha abusadors racistes dins del cos de Mossos. I que segurament n’hi ha molts més dels que sembla. No pot haver-hi impunitat per als agressors.

El conseller Buch ha d’atacar el problema des de l’arrel o plegar. De moment, però, en lloc d’anunciar mesures severíssimes contra els implicats, el que ha fet és justifica-se de no haver-los expulsat del cos perquè ha de ser el jutge qui aclareixi quins agents van intervenir i amb quin grau de responsabilitat en l’agressió. Això, però, són excuses de mal pagador. Ell té a les seves mans un règim disciplinari amb un bon ventall de sancions severes per imposar de manera immediata, però ha optat per esperar que un jutge dicti sentència i mentrestant limitar-se només a canviar-los de destí i fer tasques d’oficina. I qui dia passa any empeny.

I no. Buch té l’obligació d’agafar el bou per les banyes i no amagar-se sota la toga d’un jutge, ha de fer de manera immediata una neteja profunda dels membres d’ideologia racista i d’extrema dreta que nien en el si del cos dels Mossos. Perquè aquests darrers anys se’ns ha fet del tot evident que no es tracta d’uns simples casos aïllats, sinó que ja constitueixen un problema sistèmic de la policia catalana.

El conseller Buch té la potestat d’evitar que agents de policia obertament racistes puguin tornar a agredir algú a qui haurien de protegir. Hauria de prendre mesures contundents perquè a partir d’ara aquesta mena de conductes no es tornessin a repetir. Però lluny d’això, amb les seves tímides mesures, el conseller Buch està contribuint de fet al manteniment de la institucionalització del racisme i de l’extrema dreta al cos dels Mossos.