Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Les platges i piscines catalanes s'omplen de 'socorristes' que no entenen el català i que sobretot hauran de fer de 'policies'

Com cada estiu les platges i piscines dels Països Catalans es tornen a omplir de socorristes que no entenen el català ja que la majoria dels ajuntaments no exigeixen que aquests treballadors hagin d’entendre l’idioma del país. Aquest any però, hi ha una novetat, els 'socorristes' hauran de fer més de 'policies' (per controlar la distància social) que de socorristes perquè (per segon any consecutiu) no s'exigirà que tinguin el títol.

23/06/2020 Llengua

Amb la nova temporada d’estiu les platges i piscines dels Països Catalans es tornen a omplir de socorristes que no entenen el català (i en ocasions fins i tot s’han negat a atendre els banyistes que els demanen ajuda en la llengua del país). Aquest any però, hi ha una novetat, els 'socorristes' hauran de fer més de 'policies' (per controlar la distància social) que de socorristes perquè (per segon any consecutiu) no s'exigirà que tinguin el títol.

Aquest control de la distància social ja s'ha començat a aplicar en algunes poblacions de la costa. Com a Lloret de Mar on es controlarà amb videosensors l'ocupació de les principals platges o Tossa de Mar que ha començat a prendre la temperatura als turistes de manera voluntària.

Cada estiu diversos mitjans de comunicació informen que molts socorristes no entenen el català fet que obliga als usuaris a parlar en espanyol si volen fer alguna consulta (en ocasions alguns usuaris demanen els fulls de reclamacions a les piscines per denunciar aquesta discriminació lingüística i des del 2016 a CUP-Crida per Girona reclama l’ús del català a les piscines municipals).

Aquesta situació es repeteix a moltes platges i piscines dels Països Catalans perquè la majoria dels ajuntaments no demanen que aquests treballadors de salvament aquàtic hagin d’entendre l’idioma del país i de fet moltes empreses de territoris de llengua catalana no demanen cap nivell de competència lingüística en català als seus empleats (la majoria tampoc fan servir el català ni a les seves web tot i tenir el nom de l’empresa en català). En ocasions l'externalització del servei de salvament aquàtic provoca que els nous socorristes no entenguin la llengua catalana.

La figura del socorrista-policia existeix en alguns països, on més que fer tasques de salvament marítim (sovint no tenen el títol com passa als Països Catalans) vigilen 'les normes socials' (controlen que les dones no facin top-less, etc..etc...). També existeixen 'patrulles' conjuntes de policies i socorristes  (a l'Estat francès està permès que la policia vagi  armada a vigilar les platges).

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid