Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Ensenyament
STEi s'adreça a la minista d'Educació espanyola per exigir que no posi en risc la salut de la comunitat educativa

La preparació de les proves de l’EBAU i la programació del proper curs perquè pugui desenvolupar-se en les millors condicions han de ser la prioritat de les autoritats educatives

13/05/2020 Educació

La Confederació de STEs-i, de la qual forma part l’STEI Intersindical, ha registrat avui un escrit adreçat a la Ministra d'Educació en el qual exposam la preocupació que la comunitat educativa té, a hores d’ara, sobre la recuperació de l'activitat lectiva presencial a partir del dia 25 d'aquest mes en determinades zones de l’Estat espanyol. Si ja hi ha determinades comunitats que han anunciat llur oposició a dur a terme aquesta mesura per a un període de temps escàs (tres setmanes, amb prou feines), la reunió de la Conferència Sectorial que reunirà aquest dijous dia 14 la Ministra amb els Consellers d’Educació pot suposar un nou motiu de discòrdia que posi, un cop més, en dubte l'actuació de la Sra. Celaá en aquesta crisi que, lluny de conjuminar i consensuar postures, produeixi un nou motiu de desavinences i tensions.

L'anunci de la possible reobertura dels centres educatius per atendre determinats nivells a partir del dia 25 (el dia 18 al País Basc, segons el que ha anunciat el seu Govern) en aquelles zones sanitàries que hagin passat a la fase 2, ha donat lloc a una espècie de “correguda” entre diverses comunitats que sembla voler transmetre a la societat una aparença de normalitat que dista de ser real.

La reincorporació a l'activitat acadèmica presencial, en les circumstàncies actuals, comporta un risc indubtable. Ja es produïren situacions de contagi per coronavirus els dies posteriors al cessament de l'activitat lectiva presencial, quan (amb l’estat d’alarma ja en vigor) part dels professors varen ser obligats a assistir als centres educatius. Quan s’han establert formes substitutòries que, malgrat la urgència de temps amb què han estat implementades, funcionen raonablement bé i quan la hipotètica reincorporació a les aules ho seria per a un escàs període de temps (un parell de setmanes), sotmetre els alumnes i professors a una nova modificació en el desenvolupament del curs, no sembla que hagi de comportar més beneficis que no pas perjudicis.

Obrir els centres amb part de l'alumnat d'Infantil i Primària comporta:

− Un risc sanitari evident per a l'alumnat, per al professorat i per a les famílies. L’activitat a una aula no és equiparable a la que es pugui desenvolupar a la fase 2: un supermercat, un banc, una perruqueria, un cafè... L’activitat en els centres educatius la protagonitzen infants i adolescents.

− Una part dels docents es troba en situació de risc, bé per edat, bé a causa de diverses patologies prèvies o perquè conviuen o tenen a càrrec persones de risc.

− Mantenir l’ensenyament a distància i el presencial no és viable.

− Es produirien desequilibris evidents entre uns discents i uns altres.

− La proposta d’obrir de 0 a 6 anys només per als alumnes els pares dels quals fan feina comporta implícita una labor assistencial i no educativa.

− La franja d'educació infantil és la que més risc té, car el contacte entre els nens i amb les professores és inevitable i necessari. Així com la manipulació de materials i objectes per part dels al·lots que fa impossible assegurar la higiene i mantenir les mesures sanitàries adequades.

Per altra banda, obrir els centres d’Educació Especial suposaria:

− Un risc sanitari evident per a l'alumne, el professor i les famílies. Aquest tipus d'alumne és particularment actiu a l'hora de relacionar-se, mantenir contacte físic amb la resta de persones i amb els objectes que l’envolten.

− La possibilitat de mantenir la disciplina en qüestió d’higiene, segons la recomanació de les autoritats sanitàries, resulta especialment difícil en aquests centres.

Obrir els centres de Secundària per a reforços, proves de 4t d’ESO, Batxillerat, etc.

− Comporta molts més riscos que beneficis.

− Les avaluacions i els reforços poden fer-se a través d’altres mitjans com ara portafolis, exàmens orals per videoconferència, treballs...

− Es poden cometre errors, sobretot amb els canvis tan significatius que s'han produït en els processos d'ensenyament-aprenentatge, però ja hi haurà temps durant el proper curs per corregir-los.

L'activitat lectiva a distància ha de continuar com fins ara, en el període de suspensió de l'activitat lectiva presencial fins a la finalització del curs. Es requereix que els docents es dediquin en exclusiva en aquesta funció. No poden diversificar-se i fer un ensenyament simultani dual (presencial i a distància). Cada docent ha de seguir l’activitat amb els grups com ho ha anat fent d’ençà del començament del curs.

− No és factible doblar la jornada laboral d’aquests docents que hauran d'atendre aquests grups en el centre educatiu en horari de matí i continuar la resta del dia bo i atenent la resta d’alumnes als horabaixes amb un nivell d'estrès i sobrecàrrega de feina insuportable al llarg d’un parell de setmanes.

− No és factible ajuntar cursos amb alumnes dels quals hom en desconeix les necessitats.

− Per tal que aquesta activitat lectiva sigui equitativa s’han d’adoptar mesures de compensació educativa que evitin la bretxa digital tot dotant d'equips i connectivitat a l'alumne que n’hagi de menester d’acord amb les necessitats detectades per l’Orientació del centre, la tutoria, l’Equip Directiu i els Serveis Socials corresponents).

− Per al Curs 2020/2021 s'hauran de reforçar molt les plantilles bo i disminuint-ne les ràtios, augmentant-ne els programes de reforç, els PT, AL...

− Les substitucions han de cobrir-se en tots els casos perquè l’activitat lectiva no se’n ressenti. Durant la suspensió de l’activitat presencial, els professors estan treballant àdhuc més hores que les habituals. En condicions normals ja hi ha una grandíssima dedicació que ara es veu augmentada.

− Els docents no han de dedicar-se a funcions assistencials per a les quals no estan formats. Per a això hi ha personal específicament capacitat i titulat. Es podria considerar intrusisme professional si determinats docents s'encarreguessin de funcions que no els són pròpies. Hi ha Cicles Formatius que tenen aquest perfil d’assistència i dinamització.

El rol que esperam del Ministeri d'Educació correspon el d'encapçalar iniciatives que ajudin les comunitats a finalitzar de la millor manera possible aquest curs. En aquest sentit, creiem que té una bona oportunitat el proper dia 14, amb la celebració de la Conferència Sectorial per centrar els esforços per establir les condicions en les quals s'han de desenvolupar les proves d'accés a la Universitat i programar el curs 2020/21. A menys de dos mesos de la celebració de l’EBAU, és indispensable que s'estableixin les garanties sanitàries que redueixin la incertesa que, ara mateix, tenen els estudiants i ensenyants sobre aquest tema.

D’altra banda, l'inici del proper curs presenta també incerteses sanitàries, com bé ha assenyalat la mateixa Ministra públicament, la qual cosa pot fer necessari el descens del nombre d'alumnes per aula. Això exigeix una planificació adequada i la provisió de fons addicionals perquè les Conselleries de les diferents comunitats puguin dur-ho a terme. Es fa, per tant, imprescindible un augment de les previsions econòmiques que no faria sinó acostar-nos a la mitjana europea d'investiment en matèria educativa.

Totes les organitzacions amb representació estatal hem demanat, a través d'un escrit registrat a la seu del Ministeri el passat dia 6, la convocatòria de la mesa General de Negociació del Personal Docent no Universitari. La coneguda aversió al diàleg amb els representants del sector que heu demostrat Vós en la vostra gestió, ens fa ser pessimistes amb vista a la celebració d’aquesta reunió (que trobam imprescindible) per poder arribar a consensos que evitin afegir tensió a una situació ja de per si especialment estressant. La llei 31/1995 de 8 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals en els articles 14 i 21 entre d’altres, estableix els drets de la classe treballadora en matèria de protecció, així com les obligacions del qui contracta en situacions de risc greu, com podria ser el cas.

No podem esperar del MEFP sinó que vetli pel compliment de la legalitat vigent, promogui accions que ajudin a tota la comunitat educativa al fet que aquest curs acabi de la millor manera possible i estableixi les condicions perquè els cursos esdevenidors puguin desenvolupar-se en les condicions de qualitat educativa necessària.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid