I de les barrudes, perquè de penques, i caragirades n’hi ha de tot tipus entre mascles, femelles i totes les possibilitats de LGTBIQ: la condició humana és molt variada i entretinguda.

Ara, que hem inaugurat nou govern espanyol dual i magníficament central i centralitzat i uns parlaments que figura que són semiautonòmics i no arriben ni al poder de la suma de “las provincias” espanyoles que els més grans vam aprendre a l’escola (recordeu “Madrid, Toledo, Ciudad Real, Cuenca i Guadalajara... Soria, Segovia i Àvila”) ens hem trobat amb un virus cruel i una pandèmia que, a més de demostrar-nos de la manera més crua els efectes dels anys que feia que s’estava desinvertint i posant a mans del negoci privat, els serveis socials, l’educació i la sanitat i per tant posant en perill les nostres vides i formació i precaritzant la feina de tot el personal sanitari, ha dut a la malaltia i a la mort milers de persones. I no sols estem vivint aquesta tragèdia i les seves conseqüències en forma de pèrdues de vides, de llocs de treball, de degradació de condicions de vida i de treball, d’empobriment i augment de la desigualtat, sinó que el covid-19 ha fet aflorar encara més la gran quantitat de barruts i penques que habiten els nostres pobles, ciutats, parlaments, ajuntaments, ministeris, conselleries, casernes, bancs i caixes, sindicats, clubs esportius, empreses, mitjans de comunicació, trones i les infinites xarxes socials.

Sort que un cop més la gent senzilla, treballadora i solidària ha cobert amb escreix i des de baix i en silenci tanta barroeria patriotera,i llàgrimes de cocodril com s’han vessat des de les tribunes parlamentàries i mediàtiques. I proclames sentimentiloides que han omplert els mitjans de comunicació. La gent organitzada, els grups de suport de barri, els que tenen papers i els que no en tenen, les dones i els homes amb feina o sense, tancats a casa, o arriscant la salut, pendents d’un ERO o amb la botigueta tancada i sense cap ingrés, han anat aportant el seu gra de sorra, cosint màscares, repartint paquets i menjar i expressant la seva consternació i solidaritat. A contracor, ens hem plegat a una obediència que ha buidat els carrers – que ara i més endavant sempre seran nostres- i molt ens temem que el decret d’estat d’alarma sigui un pur encobriment d’un estat d’excepció amb vocació de permanència i amb les intencions de sempre: centralitzar “el ordeno y mando”, eliminar la protesta i la dissidència, donar peixet a les forces militars, de la policia i la Guàrdia Civil, i a les forces centrals de la judicatura, protegir una monarquia corrupte i decadent, atemorir la gent i escapçar els seus drets democràtics, abandonar i perseguir encara més els migrats sense llar i sense papers i donar encara més privilegis , per contra, a les èlits i oligarquies de l’Ibex 35 i els grans negocis multinacionals.

Ens hem topat amb una conxorxa de barruts i barrudes, a nivell de la pandèmia sanitària però també a nivell judicial, polític, econòmic, mediàtic...

Què han fet els barruts? Les empreses barrudes tipus amazon, les de telefonia, empreses amb un exèrcit de repartidors , automobilístiques com la Nissan etc.  acabar d’arrodonir els seus negocis, o aprofitar per desaparèixer i traslladar l’empresa a altres territoris del món, fent valer arguments que no deixen de donar-los la raó, com per exemple que en 40 anys d’estar instal·lats a Catalunya els de Nissan han anat esgarrapant ajuts i subvencions però no han aconseguit una sortida ferroviària decent per als seus productes: ni sortida del port de Barcelona, ni corredor mediterrani, ni agilitat i independència de decisions:sempre amb el pes mort de l’estat espanyol i la seva ineficàcia a l’esquena; finalment han triat de deixar-se estar d’ertos i eros i simplement deixar tothom al carrer. Hauria estat igual amb un estat català independent, amo de les seves decisions? Hi ha qui pensa i qui diu que hauria estat diferent.

A Barcelona, capital dels Països Catalans, regna en el seu ajuntament un equip de penques, fruït d’una coalició de barruts, que ja ve de l’anterior mandat format , -no ho oblidem- després que les clavegueres de l’estat preparessin el terreny i empastifessin la biografia de l’alcalde Trias, que va ser substituït, sense que li caigués a cara de vergonya i per uns pocs milers de vots, per l’equip de l’alcaldessa Colau. Aquesta mateixa alcaldessa no ha tingut cap inconvenient de continuar en el càrrec - que no s’havia guanyat amb els vots de la gent- acceptant la conxorxa dels barruts  PSOE-C’s-BpC, incitada per uns dels cínics polítics més coneguts, el primer secretari del PSOE-PSC.

Aquest secretari està igualment al darrera de la conxorxa que ha reinstaurat a Badalona com a batlle en Garcia A. del PP, després d’una altra conxorxa que va tirar endavant una moció de censura contra l’alcaldessa Dolors Sabater i va fer alcalde un home d’un Psoe, totalment minoritari a la ciutat i amb greus problemes de salut.

També el govern espanyol – el bipartit PSOE-UP- és fruït d’una sèrie de conxorxes- i d’estratègies equivocades per part dels grups independentistes catalans-, que ens està donant gat per llebre, presidit per un personatge fatxenda que ha entomat la pandèmia com una taula de salvació i que es manté a base de dir que si no és ell,el president del govern espanyol, el que vindria al darrera seria pitjor, i que ja podem agrair-li la seva lamentable gestió del covid-19 i la seva encara més lamentable manipulació de l’estat d’alarma,i el ressorgiment dels poders provincials, que sempre estan apunt de substituir el nyap de les Autonomies. Sí que tenen un pla B i és sempre el retrocés als aromes del franquisme amb el nom de pactes reformistes de la Moncloa i tot el que allò va significar.

Què serà la “nova normalitat” que ens volen vendre? Serà la vella conxorxa dels barruts de sempre amanida amb soroll de sabres, més judicis i multes, i empresonaments i més persecució i més mentides i més augment de les desigualtats i més monarquia corrupta i més tornada a la contaminació i més allunyament de la lluita pel canvi climàtic i menys drets a la protesta i menys drets laborals i menys habitatge digne per a tothom i els sense papers continuaran sense papers perquè la llei d’estrangeria continuarà funcionant.

Si el ja famós mínim vital per a qui el necessiti té el mateix índex de fiabilitat i implementació que les ajudes a la dependència, anem arreglats!

Serem capaços d’aprofitar les oportunitats que ens donarà la necessitat imminent d’oposar les lluites socials i les polítiques transformadores a aquesta “nova normalitat” que emana de l’estat d’alarma i de la política dels barruts? Serem capaços i capaces d’oposar una xarxa de consells populars republicans a aquesta monarquia podrida que va corcant la democràcia? Serem capaces i capaços de no oblidar ni per un minut els nostres presos i preses, exiliats i exiliades polítics i els que fan cua per ser sotmesos a persecució i a judici? Tenim eines i gent que no fa ni uns mesos demostràvem la nostra capacitat de lluita i voluntat de no admetre les falsedats i les injustícies d’un procés-farsa i reclamar la continuïtat de l’1-O. Ara ens cal recuperar el carrer, lluitar amb els treballadors i treballadores d’empreses com la Nissam, tornar a omplir la Meridiana resistent, cridar i organitzar-nos entorn a lemes com “que no ens robin la vida”,” papers per a tothom”” República per tots” “Llibertat presos i preses, exiliats i exiliades polítiques”, Independència!