En aquest manifest constatem, l’auge de l’extrema dreta i el lliscament cap a l’autoritarisme de bona part de l’arc polític de l’Estat espanyol, així com la negativa a una solució política basada en el reconeixement de el dret a l’autodeterminació. Així mateix, reclamem al nou Govern la derogació de les lleis antisocials imposades en la darrera dècada i el dret a decidir en el nostre àmbit el model de relacions laborals, pensions i el sistema de protecció social.
Dos mesos més tard, davant d’aquesta situació d’excepcionalitat, volem traslladar les següents reflexions:
Els sindicats signants situem la crisi de salut pública dins d’una crisi capitalista. Com hem vingut denunciant des de fa anys, aquesta crisi sistèmica comporta una crisi de cures, de retallades en els serveis públics, de precarització laboral i social i, conseqüentment, de ruptura dels vincles socials.
Una nova mostra de la manca de sobirania de les nostres respectives nacions. Denunciem la utilització de la pandèmia de l’COVID-19 per imposar un article 155 encobert, invalidant la ja de per si insuficient autonomia dels nostres territoris. Assistim a una campanya de propaganda unionista amb desfilades militars inclosos, que no busca unir esforços per fer front a la crisi sanitària, sinó utilitzar la crisi sanitària per anul·lar la capacitat de decidir sobre qüestions fonamentals per a la vida dels treballadors i treballadores de les nostres nacions .
Reclamem el dret a decidir per fer front eficaçment a la crisi sanitària així com als reptes econòmics, socials i polítics que haurem d’afrontar durant i després d’aquesta crisi.
En aquesta situació excepcional que estem vivint, per als nostres sindicats és prioritari limitar l’expansió de la COVID-19 i adoptar mesures per a tenir cura de la salut de les treballadores i els treballadors i de la ciutadania. També calen mesures socials perquè les conseqüències d’aquesta crisi no recaiguin exclusivament en la classe treballadora.
Les mesures que estan adoptant el govern espanyol i els governs autonòmics confinen els drets, arriben tard, són injustes, són insuficients per a la classe treballadora i per als col·lectius més vulnerables.
En primer lloc, cal proporcionar a tots els treballadors i treballadores que realitzen activitats essencials totes les mesures de protecció que necessitin. També s’ha de garantir el nombre necessari de treballadors i treballadores per poder realitzar el seu treball de forma adequada, per poder cuidar la seva salut, i perquè aquests treballadors i treballadores que treballen en activitats essencials no propaguin la malaltia.
Des dels nostres sindicats hem exigit la paralització de totes les activitats no essencials. Per posar límits a la pandèmia es necessiten mesures de confinament més estrictes, això és una cosa que també ho ha reclamat la comunitat científica.
El govern espanyol ha decretat aquest cap de setmana el tancament de les anomenades activitats no essencials. Aquesta mesura ha arribat tard i amb una gestió desastrosa a la qual se suma la posterior publicació d’una nota aclaridora per intentar modificar el decret. En menys de 48 hores, ha acabat cedint davant les pressions del poder econòmic mitjançant una decisió fraudulenta en la nostra opinió des d’una perspectiva democràtica i jurídica.
Ara més que mai, són necessàries polítiques públiques i concentrar tots els recursos en favor de les majories socials per adoptar totes les mesures per a una protecció social sense exclusions, es garanteixi l’ocupació, els salaris i ingressos dignes per a tota la classe treballadora.
Es necessiten mesures més imaginatives per assegurar un finançament públic, via impositiva a les grans fortunes i les grans empreses, la intervenció pública de sectors estratègics de l’economia, avui en mans privades (banca, elèctriques, etc,). Aquestes són algunes mesures justes i necessàries, deixant enrere les polítiques neoliberals.
Els sindicats volem subratllar el compromís cívic que està mostrant la ciutadania en el seu conjunt i en especial les treballadores i els treballadors de sectors com la sanitat, neteja, la cura de gent gran, l’alimentació, el transport i en general tots aquells treballs que suposen atendre i tenir cura de la gent, denunciem; que estan desenvolupant la seva feina sense els mitjans de protecció suficients ni adequats, ni amb personal suficient per a dur endavant totes les tasques. La crisi està posant en evidència la importància de el sector públic i el que les retallades dels últims temps han suposat. Però a més han posat en evidència que la vida de les persones ha d’estar al centre de les polítiques. Si hi ha res que posi de manifest aquesta cirisi és que les professions feminitzades, que són les més precaritzades i desvaloritzades, són les més rellevants per posar-ne fi.
També les organitzacions sindicals estem treballant en condicions excepcionals. Per això fem una crida a la nostra afiliació a enfortir els vincles col·lectius i a comprometre’s activament en la defensa dels més vulnerables, tant dins com fora de les empreses.
Per acabar, reafirmar-nos en els compromisos que ja vam adoptar en la declaració de febrer. No permetrem que les conseqüències d’aquesta nova crisi recaiguin en les treballadores i els treballadors, incrementant la probresa laboral. Seguirem lluitant per un model basat en la justícia social i ecològica, el feminisme i un repartiment més equitatiu de l’ocupació i de la riquesa. Reclamant plena sobirania per construir un espai socioeconòmic, i un marc propi de la relacions laborals i protecció social.
Mitxel Lakuntza, Paulo Carril, Garbiñe Aranburu i Carles Sastre
Secretaris i secretària general d’ELA, GIC, LAB i Intersindical-CSC
