Des del GOB i seguint l'actualitat en el marc d'aquest estat d'alerta i emergència sanitària del COVID-19, volem compartir algunes reflexions.
La situació a la que ens aboca el present estat d'alerta i emergència sanitària, evidencia i evidenciarà, sens dubte, les vulnerabilitats d'un sistema econòmic global que ha prioritzat els mercats per davant de les persones i que ens ha abocat a una crisi ecològica, social i de cures sense precedents.
Aquí a casa nostra, aquest sistema econòmic s'ha traduït en una especialització en el monocultiu turístic intensiu, que ha anat mercantilitzant i precaritzant les vides. Vides, moltes d'elles invisibilitzades, que ara es fan visibles per ser les més vulnerables davant l'actual situació d'alerta sanitària - gent sense sostre, treballadores precaritzades, internes, migrants sense papers,.... A més, aquest sistema ha funcionat amb una lògica extractivista que ha esquilmat i mercantilitzat recursos naturals bàsics i fonamentals per sostenir la vida i que generat un desequilibri climàtic sense precedents.
La situació actual, ens aboca a una crisi de model que es preveu dura, perquè ha vengut de cop, i perquè afecta de manera dràstica l'activitat econòmica principal de l'illa, el turisme. Ja hem vist com s'han multiplicat els ERTEs en empreses vinculades a la indústria turística en els darrers dies. Empreses, moltes de les quals, varen sostenir-se en la passada crisi a costa de les condicions laborals i la sobreexplotació de les seves treballadores i treballadors.
Remuntar la situació serà difícil però no podem ser tant curts de mires i abocar la recuperació a la recuperació del sector turístic. En aquest sentit escandalitzen ja els anuncis fets per part de la Presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, anunciant inversions en promoció turística per tornar a situar Mallorca com a destinació turística en el mercat global.
O escandalitza que el sector de la construcció continuï sense aturar a hores d'ara, culminant la destrucció del territori d'un model que ha fet fallida: continuen les obres de l'autopista de Llucmajor a Campos, les reformes d'hotel, l'extracció a la Pedrera de Can Negret o les obres a ses Fontanelles.. No potser que amb el que estam atravessant, encara no s'haguin obert bé els ulls.
D'aquesta situació en sortirem amb una crisi social i econòmica sense precedents i malgrat les mesures socials i econòmiques anunciades del Govern de l'estat aquest passat dimarts 17 de març, caldrà anar més afons a l'hora de planificar la reconstrucció. En l'àmbit de les Illes Balears i Mallorca concretament és el moment de preveure un canvi dràstic de la política econòmica i social, que haurà d'enfocar-se a dos conceptes bàsics: posar la vida al centre, garantint les bases que sostenen la vida - recursos i cures - i la resiliència, també per abordar nous escenaris d'emergència derivats de la crisi climàtica que encara, i malgrat el respir puntual que ara estem donant al planeta, persistirà un cop acabada la crisi sanitària actual.
Necessitam un pla B. I les bases d'aquest nou sistema són les que postula i proposa tant l'economia feminista com l'economia ecològica. D'aquí sortiran les respostes per abordar una transició sociecològica que pugui fer front a la crisi multidimensional i sense precedent que estam patint.
Des del GOB, i des de l'ecologisme social i polític, tenim la voluntat de ser un agent social actiu en aquesta transició sociecològica, juntament amb altres moviments socials, feministes, sindicals, col·lectius de pobles i de Palma i el moviment agroecològic. Per això, continuarem treballant a fons des de casa, mentre duri el confinament, per articular aquesta resposta i perquè després de la crisi sanitària, tots junts i des de la cura i sosteniment mutu, atenent les realitats de les persones i col·lectius més perjudicats, reaccionem.
Per una #transicióecosocial. Després de l'estat d'alarma sanitària, #reaccionem.
Ara, cuidem-nos mentre ens articulam, des de casa, des del suport mutu i col·lectivament.
