Intersindical Valenciana considera que els efectes d’aquesta nova crisi no l’han de pagar les treballadores i treballadors ni els sectors socials més desfavorits per la qual cosa exigim mesures immediates i reals per evitar-ho.

La declaració de l’estat d’alarma té com a finalitat, com així ho diu el mateix Reial Decret, afrontar la situació d’emergència sanitària provocada pel coronavirus. Ara bé, quan parlem d’emergència sanitària, hem de tenir clar que estem referint-nos a una dimensió concreta: la salut de les persones considerada tant des d’una perspectiva individual com col·lectiva; i que l’altra dimensió, ben diferent, és l’originada per les conseqüències econòmiques i socials que es puguen derivar de la mateixa crisi sanitària o de les mesures de contenció d’aquesta.

Per tant, la primera qüestió a plantejar-se és quina dimensió té prioritat i, en segon lloc, cal preguntar-se fins a quin punt aquesta priorització és compatible o tolerable amb l’aparició d’efectes negatius, directes o indirectes, a l’altra. Contestar a la primera pregunta és fàcil: la salut i la vida estan per davant de qualsevol altra consideració. Contestar a la segona és més complicat: prioritzem la salut comunitària, minimitzant els efectes negatius a l’àmbit social i econòmic.

Desprès de la lectura del Reial Decret sembla que aquesta priorització no està tan clara, perquè es fan paleses algunes contradiccions que ens fan qüestionar quines són les vertaderes prioritats del Govern.

En primer lloc, i des d’un punt de vista sanitari, si tenim en compte que la primera mesura a adoptar per tal d’evitar la propagació d’una epidèmia és l’aïllament dels casos i la quarantena del contactes o, arribat el cas, de determinats territoris (com ja han fet en altres països), sembla que les mesures de limitació de la llibertat de circulació de les persones arriben tard i són insuficients per a evitar l’expansió del coronavirus arreu del territori de l’Estat.

En segon lloc, les limitacions de la mobilitat estan bàsicament referides als desplaçaments de caràcter personal relacionades amb l’esplai o amb el subministrament de productes no essencials; paradoxalment, però, no es limiten els desplaçaments per raó de treball, ni es decreta el tancament dels centres de producció de bens i serveis no essencials, excepte el comerç, com si el risc de contagi als centres de treball fora inexistent.

Aquestes dues evidències qüestionen que per part del Govern hi haja una intenció clara de prendre mesures contundents per a evitar el progrés de l’epidèmia i protegir, per damunt de qualsevol altra consideració, la salut de la comunitat. Es fa molt d’èmfasi en el compromís i la responsabilitat individual en la contenció dels contagis, en descarregar sobre la ciutadania el pes de la lluita contra l’epidèmia, però poc en la responsabilitat col·lectiva dels poders públics amb la prevenció.

Per altra banda, i ja en el terreny de les conseqüències socials i econòmiques de la crisi sanitària, tot apunta que la prioritat del Govern és garantir la sostenibilitat del sistema de producció amb mesures de suport econòmic a l’activitat empresarial, de manteniment de la força del treball o, de ser necessari, per la flexibilització de l’acomiadament. Mentre que, en contrapartida, no veiem cap mesura especial de caire social que ajude els col·lectius més vulnerables o els treballadors i treballadores afectats pel tancament del comerç minorista o els qui resulten afectats per expedients de regulació de l’ocupació, siga temporal o definitiva.

A la vista d’aquest arguments, des d’Intersindical Valenciana considerem que el Govern de l’Estat, en exercici de la competència plena que li atorga la declaració de l’estat d’alarma, hauria de centrar-se en la protecció de la salut de les persones, en pal·liar els efectes socials negatius de la crisi sanitària i no tant en protegir els interessos empresarials i econòmics. És per això que exigim del Govern que declare els serveis mínims en tota l’activitat productiva, per tal de garantir les activitats essencials i estratègiques i que, a més, establisca tota una bateria de mesures d’ajuda als col·lectius més vulnerables i als treballadors i treballadores afectats per les mesures d’ajust, respectant, en tot moment, els seus drets laborals.

En aquesta línia, la Intersindical Valenciana ha fet una crida a les treballadores i treballadors a que estiguen vigilants per evitar situacions que vulneren els seus dret a la salut i la seguretat laboral i els seus drets laborals, per la qual cosa recomanem que estiguen en contacte amb les delegades i delegats de prevenció i els seus representants sindicals per garantir-ho.