Per la República
Sindicats catalans, bascos i gallecs reclamen una solució política per al reconeixement del dret d’autodeterminació

La Intersindical-CSC, ELA, LAB i CIG s’han reunit avui a Bilbao i denuncien una precarització laboral i social a tots els nivells i el creixent autoritarisme de bona part de l’arc polític

05/02/2020 Laboral

Sindicats de Catalunya (Intersindical-CSC), Euskal Herria (ELA i LAB) i Galícia (CIG) ens hem reunit avui a Bilbao en el marc de la cimera “Agenda social i dret a decidir per aprofundir en l’anàlisi de la conjuntura laboral, social i política que es viu a les nostres respectives nacions i a l’estat espanyol i que ens interpel·len directament.

En un comunicat conjunt, les organitzacions sindicals hem destacat que “en les nostres nacions assistim a un procés constant de precarització laboral i social que s’estén a tots els àmbits de la vida. Creiem que el sistema actual no és sostenible. Això es deu a l’obstinació dels governs en les polítiques d’austeritat, una agenda neoliberal que deixa de banda la urgent transició social, ecològica, feminista i democràtica del propi sistema, compartida a més pels governs autonòmics”.

Com a sindicats de tres nacions sense estat, hem volgut compartir la preocupació per la crisi de l’estat espanyol, destacant d’una banda l’auge de l’extrema dreta i el lliscament cap a l’autoritarisme de bona part de l’arc polític. D’altra banda, hem denunciat la inesxistència d’una solució política al reconeixement del dret d’autodeterminació.

“L’auge”, afegeix el comunicat, “que nombroses lluites estan coneixent en aquests temps (pensionistes, feminisme, moviment climàtic, conflictivitat laboral i vagues…) alimenten el millor de la societat, ja que prestigien referències solidàries davant de l’aïllament i la individualització propugnada pel capital”.

Els sindicats reunits a Bilbao hem destacat, finalment, la nostra intenció de canviar el sistema d’arrel, comprometent-nos a seguir lluitant per un model basat en la justícia social i ecològica, el feminisme i en un repartiment més equitatiu de la feina i de la riquesa: “Cal avançar en democràcia i sobirania, perquè se’ns permeti construir un espai socioeconòmic propi, amb capacitat de decidir sobre els nostres recursos. Cal fer real un desenvolupament econòmic sostenible en un marc propi de relacions laborals i de protecció social en cadascuna de les nacions que representem”.