Un llibre de història que és llegeix com una història.
La història és la de Florenci Bosch i Tubau (Sant Andreu de Palomar, 1899 - Montevideo, 1954), un poeta, dramaturg, actor, director de teatre i pintor paisatgista de l'escola d'Olot oblidat per culpa de l'anticatalanisme de la dictadura de Primo de Rivera, una guerra, la dictadura franquista i haver d'emigrar a Uruguai.
Florenci després de publicar poesia, guanyar un premi al Jocs Florals i estrenar i publicar obres de teatre, va deixar d’escriure quan la dictadura de Primo de Rivera prohibeix fer-ho en català i tanca l'Ateneu del que formava part.
En plena Guerra Civil comença a pintar de manera autodidacta. Durant els anys quaranta i inicis dels cinquanta es dóna a conèixer a les Exposicions Nacionals de Belles Arts i multituds d’exposicions individuals a les principals galeries d’art de Barcelona.
En 1952, quan la seva pintura comença a ser reconeguda, Florenci i Maria i la seva filla Núria emigren a Uruguai. A Montevideo comencen de nou. L'obra de Florenci és admirada i penja del Museu de Bellas Artes Juan Manuel Blanes. Amb la mort del pintor Maria Martí i Francench desenvolupa un corpus poètic reconegut.
A Catalunya però comença l’oblit. Aquest llibre és la memòria d’aquest oblit.
L'autor, Jose Luís Muñoz Díaz (Barcelona, 1972) es un historiador (UB) i divulgador que viu a Sant Andreu de Palomar, a pocs metres d’on va néixer un oblidat Florenci Bosch i Tubau. És col·laborador habitual de diferents mitjans de comunicació i és un expert en la difusió del patrimoni, activitat a la que es dedica des de fa 25 anys com a historiador.
L’autor, en trobar-se per casualitat amb un quadre del pintor en una subhasta, decideix investigar qui hi ha darrere del quadre. La seva investigació el porta a aconseguir treure a la llum documentació inèdita, contactar amb Núria Álvarez i Bosch, néta de Florenci, a Montevideo i sobretot a recuperar la memòria d’un oblit.
Aquest llibre permet donar a conèixer un personatge singular totalment oblidat al nostre país i que representa tot una generació, a la que dos dictadures, una guerra, l'exili o l'emigració van condemnar a l'oblit.