pagesia
La CUP Ponent dona suport a la mobilització pagesa

Davant les mobilitzacions pageses d'aquest divendres 14 de febrer a Lleida des de la CUP Ponent ha manifestat el seu posicionament: "Per un sistema alimentari que sigui factible ecològicament, desitjable socialment i viable tècnica i econòmicament."

13/02/2020

Les Assemblees de la CUP Ponent han manifestat públicament el seu suport a la concentració/tractorada d’aquest divendres 14 de febrer a les 9:30h a la Plaça Sant Joan de Lleida, on es reclamarà l’articulació de diferents mesures per afrontar la crisi de preus que travessa el sector de la fruita de pinyol, l’oli d’oliva i els cereals, entre d’altres.

La Formació a terres de Ponen defensa el control del mercat dels aliments per tenir capacitat d’intervenció en el preu que se li paga al pagès, així com limitar el comerç i aplicar aranzels a les importacions per garantir els aliments de proximitat i de cultiu ecològic.

També critica les condicions de precarització en que molts treballadors s’han vist abocats, sobretot la mà d’obra femenina i els temporers, a causa de la desaparició de les explotacions familiars absorbides per l’agroindústria i els grans terratinents. El 55% de les terres agrícoles estan en mans de cinc famílies. Posa sobre la taula el debat de la renda bàsica agrària, en substitució del sistema d’ajuts per hectàrea de la PAC

Proposa repensar l’agricultura que necessita el  país en clau d’abast intern, garantir l’accés a la terra, fer una gestió sostenible de l’aigua, reduir la ramaderia intensiva i apostar per l’extensiva aplicant una moratòria immediata a la construcció de noves granges, impulsar un canvi d’hàbits alimentaris per reduir el consum de carn i augmentar el de verdures i llegums. Augmentar la superfície de sòl agrícola amb l’aportació de terres de boscos i zones periurbanes, preservant-lo de l’especulació de l’ús urbanístic en favor de la gestió agrícola i forestal.

Remarca que el sistema alimentari s’ha de definir de manera democràtica, tenint cura de l’entorn, la salut de les persones, la cultura i l’economia d’una comunitat, tot dient que "La sobirania alimentària és transformar l’alimentació en un dret inalienable per a tothom. És reconèixer que els béns comuns són propietat de la ciutadania".