Des de l’status quo i la dreta política sempre s’ha demonitzat l’esquerra. Qualsevol moviment que ha volgut canviar la societat ha estat classificat com a desastrós i terrorífic. Actualment a la Unió Europea, a l’Estat espanyol evidentment, així com a la resta de països ‘’desenvolupats’’ i capitalistes del món, liderats pels Estats Units, el dimoni és veneçolà. És el chavisme, els bolivarians i Veneçuela. El per què: és una dictadura horrorosa, totalitària, genocida, etc. És per això que els mateixos Estats i polítics que així ho defensen tenen excel·lents relacions amb Aràbia Saudí, per posar només un exemple. El per què real: és un estat que es vol organitzar, amb més o menys èxit, en el socialisme i la participació ciutadana, és a dir, que és un mal exemple per la resta, des del punt de vista capitalista i imperialista.
El govern bolivarià és tan dictatorial que Juan Guaidó és lliure i l’Estat espanyol és una democràcia tan avançada que manté empresonat a Jordi Cuixart.
Cada dos per tres sentim mites i llegendes sobre la situació a Veneçuela als mitjans de comunicació i aquestes últimes setmanes el país llatinoamericà ha tornat als informatius per la trobada que va mantenir el ministre Ábalos amb la vicepresidenta veneçolana Delcy Rodríguez. Rodríguez té prohibida l’entrada a la Unió Europea, una de les tantes sancions que s’han aplicat a Veneçuela. Segons ha explicat l’executiu espanyol la trobada volia impedir que la vicepresidenta entrés en territori europeu i evitar un conflicte diplomàtic. Això passava mentre l’autoproclamat Juan Guaidó visitava l’Estat espanyol i es reunia amb dirigents del Partit Popular i de l’extrema dreta de Vox. La dreta i l’ultradreta han carregat durament contra el president del govern espanyol Pedro Sánchez, el qual ha defensat el seu ministre.
Per les dretes espanyoles el president legítim de Veneçuela és Juan Guaidó i per l’anomenat govern d’esquerres és el líder de l’oposició del país caribeny.
Guaidó un dia es va autoproclamar president de Veneçuela en una plaça amb el suport del govern estatunidenc, la nova vella política de l’oncle Sam a Amèrica Llatina. Juan Guaidó ha arribat a defensar el bloqueig econòmic a Veneçuela i fins i tot la intervenció militar sobre el seu propi país. A més, des del meu parè, té semblances amb l’Albert Rivera, ja que també té una predilecció per l’espectacle.
L’estratègia nord-americana a Veneçuela, instaurar una dictadura neoliberal com la que s’està imposant a Bolívia després del cop d’estat del passat novembre. És curiós com canvia el llenguatge, quan la culpable és l’esquerra són cops d’estat i quan ho és la dreta són ‘’crisis polítiques’’ o ‘’democràcia’’.
El procés que s’ha viscut a Veneçuela des de la Revolució Bolivariana ha estat excepcional. Democràcia participativa, economia dirigista, creixement del benestar social… S’han comès errors, greus fins i tot, el govern bolivarià no sempre ha estat acertat. Parafrasejant a Julio Anguita; puc criticar el govern veneçolà, però no m’equivocaré d’enemic, el meu enemic és Estats Units i el capitalisme.
L’esquerra internacional ha d’anar unida i defensar la sobirania del poble veneçolà i totes les seves conquestes socials i polítiques. El capitalisme imperialista només vol reduir al mínim el poder de les classes subalternes i accentuar les desigualtats per mantenir-se com a ideologia dominant. Cal tenir-ho present i actuar.
