El govern municipal de PSC-Podem, a diferència del govern anterior, pot comptar presumiblement amb l’oposició per a mesures extraordinàries com la intervenció del servei (per garantir la prestació del servei i la continuïtat dels llocs de treball). No cal que m’estengui gaire sobre el paper de l’oposició en el mandat anterior. Les mocions en què s’instava al govern municipal a desistir de tota actuació enfront dels incompliments són prou eloqüents.
Aquest mes de gener s’ha fet públic que s’haurà de fer efectiva la compensació de 2,6 milions per les liquidacions corresponents als anys 2015 i 2016. Aquesta compensació es deriva de les actuacions endegades per l’anterior govern municipal. Unes actuacions que es guiaven per dos objectius que xocaven entre ells, en la mesura que l’estratègia de l’empresa ha estat des del primer moment la de traslladar qualsevol afectació en els seus ingressos a reduir contractació i canvis en les condicions laborals. Així, per un costat, havíem de corregir els incompliments detectats (en el sistema de facturació i en la programació de serveis). I per un altre, havíem de vetllar pels llocs de treball i els drets laborals.
A la instrucció perquè l’empresa facturés conforme al contracte, la concessionària va respondre amb l’anunci d’acomiadaments (primer van ser 17, més endavant un ERO amb 43 acomiadaments). A l’actuació de l’Ajuntament l’empresa responia amb un ERO, una manera clara i efectiva d’activar el conflicte social. Però cal dir, a més, que aquesta no va ser l’única trava que la direcció d’SMATSA va voler posar, més enllà de la via del contenciós-administratiu: una querella penal a personal tècnic, regidors i a l’alcalde (de la qual el jutjat ha dictaminat l’arxiu), instàncies al tresorer, l’interventor i el secretari per marcar-los bé el terreny, una demanda civil a l’alcalde i al regidor...
Per cert, vull compartir el contingut de l’aute pel qual es declara el sobreseïment i l’arxiu de la querella. El jutge no només no considera delicte les actuacions fetes sinó que tampoc veu cap indici de pressió per part dels polítics als tècnics (com deia la querella) i respecte la nul·litat del contracte aprecia que hi ha cert fonament i que el fet de demanar informe a la Comissió Jurídica Assessora és més aviat indici de voler actuar conforme a la llei. Què més necessiten els grups municipals actuals per demanar informe a la CJA sobre la qüestió de la nul·litat del contracte?
Incompliments en la neteja i facturació incorrecta
Desplacem-nos en el temps a novembre del 2018, quan l’ERO presentat per l’empresa abocava la ciutat a una vaga d’escombraries. L’inici d’expedient per a la intervenció del servei va ser un factor que va ajudar a aconseguir que l’empresa retirés l’ERO. També, en aquells dies, es va aprovar una moció de Cs que instava a una revisió dels serveis per tal de millorar la neteja. Aquella moció va fer aflorar la divisió existent entre els socis de govern, amb Unitat pel Canvi i Guanyem compartint una posició molt crítica amb els grups de l’oposició respecte la línia d’actuació del regidor i l’alcalde de la Crida. Una actuació per part nostra que es va centrar bàsicament en no cedir al xantatge de l’empresa per més que la “pressió ambiental” augmentés fins a nivells insospitats. Doncs bé, un cop aprovada la moció, els serveis municipals es van reunir vàries vegades amb la direcció de l’empresa per donar compliment al punt de la moció que instava a la revisió dels serveis. I van tornar a insistir en què calia corregir els incompliments. Van plantejar, per exemple, que l’empresa només estava programant el 50% de l’escombrat mecànic de places i voreres. Per aquestes feines l’empresa factura uns 800.000 euros l’any. Però podia facturar uns altres 800.000 euros si programés i fes aquest 50% que deixava de fer. Com és que l’empresa deixa de fer aquestes feines? Quina explicació hi pot haver sinó que, sense incrementar la plantilla actual, a l’empresa l’interessa més determinats serveis que d’altres en què ha d’invertir amb més maquinària i amb personal de categoria laboral superior? Alguna cosa deu tenir a veure també que alguns serveis ens els factura com a extres quan estan dins del contracte (i, per tant, amb un altre preu). Així, per complir amb el 100% del que estableix el contracte, l’empresa hauria d’incrementar plantilla i posar-hi més mitjans tècnics. Per què invertir i incrementar costos si els beneficis els pot obtenir d’una altra banda? L’operativa ens la detalla el mateix gerent de SMATSA en una de les converses recollides a la instrucció del cas Mercuri: “fixar una sèrie de serveis com a repetitius, estiguin o no dins del contracte, uns serveis addicionals que generin una certificació bàsica addicional...” La Instrucció Tècnica de Facturació el que pretenia era corregir tot això. Però aquesta segueix en suspens, pendent de recursos judicials.
I així, mes a mes, la ciutat de Sabadell ha estat pagant (i segueix pagant encara avui) fins a 100.000 euros que no corresponen amb el que diu el contracte.
