L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis va presentar el 9 de maig l'any una reclamació patrimonial al Consell de Ministres espanyol sol·licitant que l’Estat espanyol retorni els diners que es van comissar a la població. Una reclamació que l’administració de l’Estat va admetre a tràmit i que hauria de portar al retorn de les 818.684,50 pessetes que es van prendre a 134 veïns. Uns diners que a dia d’avui corresponen a 11,5 milions d’euros. Durant els darrers mesos, en aquesta línia ja s'ha sumat 30 municipis de les comarques nord-orientals més.

Segons El PuntAvui, la problemàtica es remunta a l’any 1939, quan Franco va guanyar la guerra. Aleshores les monedes i bitllets emesos al final de la Segona República Espanyola es van haver de portar, sense rebre cap tipus de contraprestació, al Banc d’Espanya. Als pobles que no tenien sucursal bancària, van ser els ajuntaments els que van recollir els diners dels seus veïns i els van dipositar al banc. I això va ser un cop dur per a l’economia dels vençuts: moltes famílies van haver de començar de zero en plena postguerra. Un estudi de la Universitat de Girona (UdG) que actualitza el valor d’aquells diners, per cada pesseta republicana confiscada l’any 1939 avui es podrien demanar fins a 13,91 euros.

Al llarg del 2019, els 31 municipis han presentat una reclamació patrimonial per responsabilitat a l'Estat i han començat a articular un front comú  per portar la situació al Tribunal Suprem amb una estratègia conjunta. 

Els municipis  documentats que poden reclamar per l’espoli són Agullana, l’Armentera, Bellcaire d’Empordà, Blanes, Boadella d’Empordà, Bordils, Cadaqués, Camós, Cantallops, Celrà, Cistella, Cornellà del Terri, el Far d’Empordà, Garrigàs, Garriguella, Masarac, Ordis, Peratallada, Porqueres, el Port de la Selva, Sant Hilari Sacalm, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Julià de Ramis, Sant Pere Pescador, la Selva de Mar, Sils, Taravaus (Vilanant), Tossa de Mar, Vilademuls, Vilajuïga i Vilamalla.