Ahir ens va deixar Isabel-Clara Simó, durant aquestes hores s’ha parlat molt de la seva vessant com a escriptora, però molt poc de la seva tasca com a periodística, molt concretament com a directora del setmanari Canigó. Una publicació que donava a conèixer la realitat dels Països Catalans. També s’ha dit molt poc, del seu compromís polític en defensa drets nacionals i socials. Així com, en la denuncia de la impunitat policial i del món judicial espanyol com és el cas de l’Operació Garzón.

Isabel Clara-Simó: "Aquell poble que permet que li arrabassin la memòria és un poble mesell"

Precisament, Isabel-Clara Simó que va ser una de les veus, que l’any 92 va denunciar públicament les tortures i es va posar al costat dels represaliats. Vint anys després, (veure el vídeo, 2012) reconeixia que "tots aquells delictes espantosos van quedar impunes i que encara esperem que s'iniciï una investigació”. Tot i així, donava mostres d'optimisme assegurant que "han guanyat els torturats, hem guanyat nosaltres". I recordava que la xiulada contra l'himne espanyol i la monarquia va ser "més gran que mai tot i que ens volien callats".

"Ni nosaltres ni ells [els encausats del 92] podrem oblidar mai. Aquell poble que permet que li arrabassin la memòria és un poble mesell, la memòria no es pot esborrar. Garzón ha caigut i nosaltres continuem xiulant i els nostres torturats seguiran sent homenatjats", manifestava Isabel-Clara Simó.