Recull de citacions de la llarga resistència catalana

Aquest recull de citacions de la llarga resistència catalana correspon al darrer butlletí que confecciona la Teresa Clota (Indrets del Record) i que distribueix digitalment

30/12/2019 Meṃria hisṭrica

El darrer butlletí Indrets del Record, amb motiu del 86è aniversari de la mort de Francesc Macià, conté aquest fragment explicatiu, seguit de les citacions patriòtiques:

“Al llibre L‟evolució independentista del catalanisme. Claus històriques (Fermí Rubiralta. Rafel Dalmau, Editor, 2019), Rubiralta defensa que l‟actual sobiranisme català és el resultat d‟un llarg procés de resistència i d‟adaptació del catalanisme a les mutacions de la nostra societat i a cada canvi històric, una evolució que ha fet decantar la major part del país a la convicció que l‟encaix polític de Catalunya dins l‟Estat espanyol és impossible."

 

"Nosaltres som ciutadans d’un poble que ha estat lliure i que ho vol tornar a ser.”

“Els drets dels pobles i el dels homes a fer-los prevaler no prescriuen mai.”

“Volem entrar, com a Estat Independent, en el concert de pobles lliures, car no hi pot haver pau internacional mentre hi hagi nacionalitats esclaves que no puguin parlar en una confederació Universal.”

Francesc Macià

 

 “Els màrtirs del 1714 moriren derrotats.
Nosaltres, potser encara pocs, temorencs i nafrats, ens anem alçant lentament. Que no ens mati el neguit del fracàs. Ells, fracassats, encara viuen i ens fan viure.”

Lluís M. Xirinacs Parlament al Fossar de les Moreres.Vigília 11 de Setembre 1999

 

“Encara bull com mai la sang catalana en parlant de llibertat i pàtria.”

Jacint Verdaguer. Poeta. (Folgueroles, 1845-Vil·la Joana de Vallvidrera, 1902)

Discurs a la Font del Desmai, Folgueroles, 19 de juny de 1867.

 

“Sense patriotisme, sense amor a la terra i les seves glòries, sense afecte als avantpassats i al seu record, no hi ha nacionalitat.”

Josep-Narcís Roca i Ferreras. Escriptor, polític. (Barcelona, 1834-1891)


 

“Quan a una nacionalitat se li desperta la consciència que ho és, treballa de seguida per

produir un Estat.”

Enric Prat de la Riba. Advocat i periodista. President de la Mancomunitat.

 

“Jo no compto; el país, sí, i molt; i al país li espera una altra època de privacions, llarga, interminable... Quin tràgic, quin immerescut destí el d‟aquest poble, Catalunya! I, ara, els que es queden els faran víctimes de represàlies monstruoses...”
“No, Catalunya no ha estat vençuda, Catalunya no pot morir!”

“Estic apenat pels mals que ha sofert Catalunya i pels que li esperen sota la bota de l‟invasor.
“Però crec fermament en un demà millor i estic segur que els sacrificis soferts no seran estèrils. La raó i el dret triomfaran més tard o més d‟hora, i d‟aquesta Catalunya exhausta d‟avui en sortirà una altra de gran i esplendorosa.”

Lluís Companys. Advocat i polític. President de la Generalitat de Catalunya.

El Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 -Assassinat per l‟exèrcit franquista al Castell de Montjuïc el 15 d‟octubre de 1940).
 Paraules del president Companys en arribar al mas Perxés d‟Agullana, el 27 de gener de 1939, adreçades a Xavier Benguerel, Rafael Tasis i Domènec de Bellmunt.

 

"Sense patriotisme, sense amor a la terra i les seves glòries, sense afecte als avantpassats i al seu record, no hi ha nacionalitat.”
 "No tenim un estret nacionalisme. Vivim de cara al món i si volem la plena sobirania és per millorar la qualitat dels nostres conciutadans i per obtenir que Catalunya, intensament civilitzada, pugui oferir una efectiva col·laboració en l‟obra de millorament i progrés de la humanitat.”

Pompeu Fabra. Gramàtic. (Vila de Gràcia, 1868-Prada de Conflent, 1948)

 

“A un poble que té una llengua i una literatura com les catalanes, unes tradicions polítiques com les de Catalunya i un dret civil com el català ¿se li pot dir que a tot això renunciï, això és, que deixi d‟existir?”

Josep Coroleu i Inglada. Historiador, advocat, polític. (Barcelona, 1839-1895)


 

"D'espanyols no en som, ni en podem ser perquè no hem nascut en terres d‟Espanya.

És quan ens hem sentit ben catalans i separatistes que hem après a ser universals...”

Ventura Gassol. Escriptor, polític, conseller de la Generalitat el 1931. (La Selva del Camp, 1893-Tarragona, 1980)

 

«Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà, en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà»

Antoni Rovira i Virgili. Periodista, lingüista i polític. (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) Camí se l'exili, 1939.

 

“Tot ho feia per Catalunya i els catalans.” “Claudicar és negar-se a si mateixa.”

Lola Anglada. Dibuixant i narradora. (Barcelona, 1893-Tiana, 1984)

 

“Abans de Franco, l‟escola Mossèn Cinto, a la qual jo anava, la va tancar l‟exèrcit espanyol, sota l‟excusa que hi havia trobat un mapa lingüístic d‟Europa en el qual els països de llengua catalana estaven marcats amb un color propi. Els quaranta anys de Franco venien de bastant abans...”

Pere Calders. Escriptor i nonotaire (Barcelona, 1912-1994)

 

“Ara, ja ho veieu, anem de cara a la reconstrucció i hi haurà feina per a tothom! Els quaranta anys de franquisme han malmès tossudament, un munt de coses. Caldrà refer de a baix a dalt! Cal que tots tinguem clara consciència de la nostra responsabilitat. La nostra llengua, també malmesa, s‟ha salvat una vegada més. Cal que sentim orgull del nostre català, capaç d‟aguantar tota mena de malvestats. Venturosament hi ha una massa immensa, molt jove, que sabrà reconstruir entre les runes. No defalleixis mai, joventut!”

Avel·lí Artís i Gener Tísner. Periodista, escenògraf, enigmista, publicista. (Barcelona, 1912-2000)

 

“Els anys vuitanta, just després del joc de mans de la transició, hom podia pensar que els grups massa petits que van continuar insistint en la necessitat de la independència no tenien res a fer. És a dir, que valia més deixar-ho córrer i abandonar la lluita perquè la realitat s‟imposava i calia adaptar-s‟hi. Però aquella petita minoria que tot sovint era ridiculitzada i menystinguda ara s‟ha fet majoritària.” [....]

“Som catalans; som ciutadans dels Països Catalans. Si ens deixem perdre això, ho perdem tot com a comunitat. Som un poble colonitzat.
No podem desfer-nos de la colonització sense la independència.”

Manuel de Pedrolo. Escriptor. (L'Aranyó (Segarra), 1918-Barcelona 1990) De l‟entrevista al programa “Vostè pregunta” a TV3, 1983.

 

“Juga a perdre la por i escriu a qualsevol
paret de casa teva tots els noms que han omplert de llum la teva vida, per dir-los un a un
i no sentir-te mai ni abandonat ni sol.”

Miquel Martí i Pol. Poeta. (Roda de Ter, 1929-Vic, 2006)

 

“L‟home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany.”

Fèlix Cucurull. Escriptor, polític. (Arenys de Mar, 1919-1996)

 

“Tenim dret a esperar –per molt llunyana que se‟ns presenti aquesta esperança-, que un dia serà suficient dir català per al·ludir a la nostra condició de poble únic, i agregar-hi una precisió comarcal per localitzar la cosa o persona de què es tracti.”

Joan Fuster. Escriptor, assagista (Sueca, 1922-1992). 
(Qüestió de noms, 1962)

 

“És cert que la pèrdua de la guerra amb la caiguda de Barcelona l‟11 de setembre de 1714 va ser el daltabaix més gran de la nostra història i només comparable amb la de l‟any 1939...”

Jordi Carbonell. Filòleg, polític. (Barcelona, 1924 -2016)

 

“Tots els catalans recordem que els Borbons ens varen eliminar les Constitucions. Hom en general no en parla, ni recorda les Constitucions Catalanes. En canvi hauria de ser un element essencial i bàsic per reivindicar la nostra independència política.”

Francesc Ferrer i Gironès. Historiador, polític, escriptor. (Girona, 1935-2006)

 


“La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la terra.

Mai cap país no pot mercadejar la qualitat de la seva llibertat"

Lluís M. Xirinacs. Filòsof, escriptor, polític. (Barcelona, 1932-Ogassa, 2007)