“En un moment donat es va donar la veu d’alarma perquè un policia havia mort. Diversos policies van començar a propinar forts cops a unes persones que estaven allà en condició de detingudes, el que va provocar que les parets es comencessin a omplir de sang”. Així descriuen la situació viscuda a l’interior de la prefectura de la Policia Nacional espanyola de la Via Laietana de Barcelona diverses persones detingudes en el marc de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem als líders del procés, en una sèrie de testimonis que han estat recollits a un informe del Sistema de Registre i Comunicació per a la protecció de víctimes de Tortura i de Violència Institucional (SIRECOVI). El treball s’ha donat a conéixer dimarts al migdia en una roda de premsa de la xarxa d’observadores de drets Som Defensores a la seu de LaFede.cat.

El document presenta les converses de l’equip de treball del SIRECOVI amb 22 persones que van ser detingudes entre els dies 15 i 19 d’octubre i que van entrar a la presó entre el 16 i el 20 del mateix mes. Des del servei agraeixen la “col·laboració dels dispositius i de les xarxes actualment existents”, en especial de Som Defensores i Alerta Solidària, per “aconseguir l’autorització per a visitar les 22 persones preses”. Segons les autores, “el criteri que ha estructurat el present Informe és el de seguir l’iter del procés de privació de llibertat”, que va des del moment de les detencions fins que les persones ingressen a presó, passant pels trasllats a comissaria, l’elaboració dels informes mèdics o les declaracions a les seus judicials.

De les 22 persones preses entrevistades, dues es trobaven al centre de Mas d’Enric, al Catllar. A la presó de dones de Wad Ras de Barcelona s’hi van entrevistar tres persones. Sis persones es trobaven al Centre Penitenciari de Joves a la Roca del Vallès, dues a Brians 1 i quatre a Puig de les Basses (Figueres). Des del SIRECOVI també es va parlar amb cinc persones recloses al centre penitenciari de Ponent, a Lleida. “Exceptuant dos casos, totes les persones entrevistades han referit sofrir violència física i/o psicològica en algun moment de la seva detenció”, expliquen. “De la pràctica totalitat dels relats es dedueix un entorn de violència que no se circumscriu únicament a les situacions viscudes a la via pública o a les dependències policials, sinó que també s’estén, segons els relats obtinguts, al moment judicial”.

Segons el relat de les persones empresonades, la violència física va ser una constant des del mateix moment de la detenció. Així, dotze referien cops de porra i puntades al cos i onze haver estat llançades contra el terra. Altres exemples de violència en el moment de la detenció són l’ús dels genolls per part dels agents per immobilitzar el coll o el cap de les persones detingudes o les manilles fortament estretes.

“Algunes entrevistades han comentat tocaments als pits, però que, segons comenten, en el moment en què va ocórrer no li van donar una interpretació sexual; ja que, segons manifesten, no estaven en condicions de pensar-hi”, explica l’informe. “És a la via pública on es denuncien més nombre de casos de violència física, tant per part de la Policia Nacional espanyola com dels Mossos d’Esquadra”, on mètodes més forts els exercien “majoritàriament els agents no uniformats i amb la cara tapada”.

Un factor a tenir en compte és la violència psicològica referida per les entrevistades, que expliquen amenaces explícites per part dels policies mitjançant expressions com “que el matis! que el matis” o “et ficarem la porra pel cul”. Insults com ara “fill de puta”, “roig”, “marieta” i burles com “quan vagis a la presó, el millor és que sortiràs amb l’atur” també hauríen estat una constant.

Els trasllats i la conducció dels vehicles policials també s’analitza en el document. “Durant el trasllat, no faltaren ni els insults, ni les amenaces, ni les burles ni la violència física”, segons les respostes de les persones detingudes. A més, “en nombrosos casos, les persones destaquen haver estat traslladades sense cinturó de seguretat i amb les manilles per darrere”, una pràctica que pot posar en perill la seva integritat física.

Un infern a comissaria

Però sens dubte, els indrets on la violència s’ha fet més palesa han estat les dependències policials, segons els testimonis que asseguren haver estat tractats “com autèntics animals”. Cops de puny, puntades de peu a la cara, clatellots i amenaces són algunes de les situacions descrites a l’informe. En un cas concret, en protestar pel tracte donat a altres detingudes, una de les persones empresonades assegura que va ser envoltat per un grup de policies i un d’ells li va etzibar “busqueu un mort i aquest mort no serà del nostre bàndol” mentre obria i tancava un cúter.

D’altra banda, les persones entrevistades pel SIRECOVI manifesten “no haver comprès o no poden assenyalar amb exactitud quan es va produir el tràmit d’informació de drets”, així com denuncien que es va trigar hores a poder contactar amb els familiars i que, en alguns casos, els policies els van obligar a fer-ho en castellà.

L’informe del Sirecovi també denúncia la presència policial en moments on no està justificada, com són les visites per elaborar els informes mèdics o les declaracions en seu judicial. Vuit de les 22 persones entrevistades afirmen haver format part d’aquest últim supòsit. Pel que fa als informes mèdics, onze entrevistades reconegudes per metges durant la detenció afirmen que les visites es van efectuar amb presència de diversos agents, el mateix que els va ocórrer a set persones que van rebre la visita de metges a les seus judicials. “És destacable el fet que el moment de l’entrada a presó sigui viscut, en termes generals, com un alleujament, en contraposició a l’exposició reiterada a processos de victimització experimentada a la via pública, durant els trasllats i en dependències policials, calabossos i jutjats”, conclou l’informe.

En la compareixença d’avui, des de Som Defensores també s’ha donat a coneixer la sentència judicial pel referèndum de l’1-O, ha atès 149 persones afectades per casos de “violència institucional”. D’aquestes, 18 van assegurar haver estat ferides per cops de porra al cap, 22 per impactes de projectils de foam, 18 per impactes de pilotes de goma i vuit denuncien violacions de la seva integritat moral. Com a resultes d’aquesta tasca, de moment, s’han interposat 21 denúncies (quinze de les quals compten amb el suport legal d’advocades del centre Irídia): dos per cops de porra per part d’antiavalots del CNP la nit de la vaga general del 18-O, set per impactes de projectils, una per un desplaçament forçat en furgoneta de la Brimo el dia de la protesta a l’aeroport del Prat, quatre casos per tortures o maltractaments i un per l’agressió a un periodista acreditat.