Tal dia com avui de 1976 es realitzar el referèndum a l'Estat espanyol per aprovar la Llei per a la Reforma Política, sense el suport dels partits antifranquistes. Aquesta llei estava va conformada per 5 articles, 3 disposicions transitòries, 1 disposició final on, curiosament, no hi constava cap preàmbul. Fou presentada a les Corts franquistes el 16 de novembre de 1976 i aprovada dos dies després. Després de la seva aprovació es va convocar un referèndum pel 15 de desembre i finalment es va publicar al BOE el 4 de gener de 1977.

La pregunta plantejada va ser «Aprova el projecte de Llei per a la Reforma Política?». El resultat oficial del referèndum guiat va ser l'aprovació del projecte, que va rebre el suport del 94% dels votants. La participació va ser del 77,72% dels electors

El govern d'Adolfo Suárez va convocar les eleccions generals espanyoles de 1977 que se celebrarien el 15 de juny, abans que hi hagués una constitució amb drets i llibertats democràtics. En aquestes eleccions no s'hi van poder presentar ni els partits a l'esquerra del PSUC ni els republicans ni els independentistes.

Alguns partits propers aleshores al PSAN que s'hi van poder presentar van ser el Partit Socialista del País Valencià i el Partit Socialista de les Illes. Altres partits encara il·legals van promoure altres candidatures. Una d'elles va ser la Candidatura d'Unitat Popular pel Socialisme, impulsada pel Moviment Comunista de Catalunya, independents de l'Assemblea de Catalunya i intel·lectuals vinculats al Moviment d'Unificació Marxista. Una altra va ser Esquerra de Catalunya, una coalició d'Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit del Treball d'Espanya amb el suport d'Estat Català i l'Associació Catalana de la Dona. I una altra era el Frente para la Unidad de los Trabajadores, impulsat per la Lliga Comunista Revolucionària i altres partits comunistes.

El PSAN, que encara no havia aconseguit la legalització, no s'hi va poder presentar. Tampoc no va donar suport oficialment a cap altra candidatura ni va cridar a l'abstenció. En una carta interna als militants deia que, si es demana, els militants haurien de recomanar votar o la CUPS o Esquerra de Catalunya a Catalunya, al PSPV o al FUT al País Valencià i al PSI o al FUT a les Balears.

Lluís Maria Xirinacs es va presentar com a candidat independent al Senat de l'Etat Espanyol. La campanya electoral va ser coordinada majoritàriament per grups cristians de base i pacifistes. El PSAN va donar suport a la candidatura i va participar activament de la campanya. Xirinacs va aconseguir ser el quart senador elegit per Barcelona.

Font: Viquipèdia