Persones Represaliades
Presentació de la sectorial de Persones Represaliades de l'ANC en un acte a l’antiga presó Model de Barcelona

Enmig d’una sala plena de gom a gom, la presidenta de l’Assemblea ha demanat que el testimoniatge de la sectorial es posi al servei de la causa independentista, i que això permeti reforçar-la també internacionalment.

23/11/2019 Política

La nova Sectorial de Persones Represaliades ja és una realitat. En un acte a l’antiga presó Model de Barcelona, amb la presència d’una nodrida representació de la societat civil i de represaliats de diverses generacions, la nova sectorial s’ha donat a conèixer públicament, enmig d’una gran expectació.

L’acte, conduit pel fotoperiodista Jordi Borràs, ha comptat amb la presència de la historiadora Anna Sallès, i una nodrida representació de represaliats del franquisme, com Carles Garcia Solé i Àngels Coté, mestra represaliada que va exiliar-se del 1974 al 1978 i secretària de la nova sectorial; represaliats de l’independentisme dels anys 70, 80, com Blanca Serra, dels 90, com Ramon López, Ramón Piqué i Guillem de Pallejà, i també represaliats actuals, com Francesc Colomines, detingut el 18 d’octubre i alliberat el 7 de novembre, i Tomàs Sayes, informàtic, identificat diverses vegades per haver fet talls i pintades, detingut per no haver-se presentat a una citació judicial i detingut a El Pertús pel tall a la frontera.

Posar el testimoniatge al servei de la lluita
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha subratllat la importància i la necessitat que aquesta sectorial posi al servei del moviment independentista el seu testimoniatge i la seva experiència, i ajudi gestionar la repressió política. “Si hem de conèixer bé el cor de la bèstia, és important tenir aquesta perspectiva històrica”, ha afegit.

Per a Paluzie, cal adaptar-se a aquesta repressió sense acceptar-la, i sobretot cal evitar que aconsegueixi el seu objectiu: que el moviment independentista es paralitzi i deixi de lluitar pels seus objectius polítics. Per això, ha demanat convertir en força aquesta repressió, per aconseguir més suport social i internacional i que acabi jugant a favor de la causa catalana.

Per acabar, Paluzie ha fet una interpel·lació directa a En Comú Podem arran de la detenció aquesta tarda del Mohammed, que després del seu empresonament durant les jornades de protesta post-sentència a Lleida, avui, tot just ser alliberat, ha estat novament detingut per la Policia Nacional per ser deportat. La presidenta de l’Assemblea ha recordat a En Comú Podem que les deportacions són competència del govern de l’Estat i que en virtut dels seus acords amb el PSOE ha d’exigir la no deportació del Mohammed.

Una xarxa antirepressiva forta
Coté ha estat l’encarregada de llegir el manifest, al qual s’hi han adherit, a més dels membres de la sectorial, personalitats com Agustí Alcoberro, detingut i empresonat l’any 1975, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, antics presidents de l’Assemblea, ara a la presó. El text fa una crida a totes les persones represaliades i als grups de suport a unir-se a la sectorial per fer una “xarxa forta” que permeti fer front a la repressió.

D’entre les veus que han intervingut, la historiadora Anna Sallès ha advertit que els camins utilitzats fins ara en la relació Catalunya-Espanya no han servit, i cal trobar nous mecanismes, diferents, que portin a assumir la plena condició de poble lliure a Catalunya. Tomàs Sayes, acompanyat de Francesc Colomines, ha demanat finalment de prendre nota de la repressió patida i que serveixi d’aprenentatge de cara al futur per evitar que condicioni les formacions polítiques.