Poble Lliure: Valoració de les eleccions del 10N

1)   Constatem i celebrem l’avenç de les forces independentistes, tant a Catalunya, com a Galícia i Euskalherria. El PSOE va convocar aquestes eleccions per afeblir els moviments d’alliberament i erigir-se en salvador del règim. El poble català ha respost, com fa cada dia als carrers, de manera clara i en el camp de batalla electoral menys propici: augmentant la representació de l’independentisme al Congrés espanyol.

2)    S’ha fet palès l’encert de la CUP en presentar-s’hi, i en celebrem els bons resultats. Calia dur la lluita popular i la immensa dignitat d’aquest poble que fa front a l’ocupació i la repressió fins al cor de la bèstia, sense mitges tintes ni renúncies d’avantmà. La CUP ha entomat aquesta responsabilitat i ha obtingut uns magnífics resultats que han de significar dues veus insubornables en defensa dels drets i llibertats del nostre poble, dos cavalls de troia de la lluita popular per la ruptura i la independència.
 
3)    Celebrem la derrota del feixisme espanyol a Catalunya i constatem la seva reestructuració a nivell d’estat. La ultradreta espanyolista ha obtingut menys diputats per les circumscripcions catalanes que en els anteriors comicis. Ciudadanos ha estat i és el veritable “Partit de l’Odi” a Catalunya, i el seu discurs catalanòfob la base de l’articulació de l’extrema dreta espanyola. La seva quasi desaparició és una gran notícia, i el seu reemplaçament per Vox, una dinàmica inevitable que fa encara més palesa la naturalesa feixista dels poders fàctics i econòmics de l’estat espanyol i del seus aparells de propaganda mediàtica.

4)    Constatem amb preocupació la incapacitat d’articular alternatives nacionals i d’esquerres al País Valencià i a Les Illes. Lamentem que els avenços a nivell de consciència social i política arreu dels Països Catalans i l’extensió social del sobiranisme a través del Dret a Decidir encara no tinguin reflex a nivell de política representativa. La deriva oportunista de certs dirigents de Compromís i les guerres partidistes han estat obstacles insalvables per al desplegament amb força de projectes transformadors i nacionalment autocentrats.
 
 5)   S’ha fet palesa l’agudització de la crisi sistèmica del règim monàrquic espanyol, i Catalunya és la punta de llança de la lluita pels drets i llibertats de tots els pobles oprimits per l’estat postfranquista. Incapaç de donar resposta a les necessitats de la ciutadania, sotmès a l’extorsió del gran capital, corcat per la corrupció i per un aparell heretat del franquisme, i ancorat en un nacionalisme espanyol excloent, supremacista i hostil vers els pobles que el pateixen, l’estat espanyol és cada dia més ingovernable i més a prop de la fallida, tant econòmica com social i democràtica.

 6)   Considerem que el preacord de govern entre el PSOE i Podemos és un dels darrers esforços per al blanquejament del règim i la perllongació dels privilegis dels seus gestors. Amb aquest preacord, Podemos i el món d’Iniciativa reconvertit en Comuns certifiquen el seu oportunisme i el seu paper de crossa del règim, com ja deixava entreveure Jaume Asens en la seva crítica a les mobilitzacions del Tsunami Democràtic interpretada “a capella” amb la gran patronal, o com es va fer palès en la investidura de Colau de la mà de la dreta extrema de l’Upper Diagonal.

7)    Emplacem ERC, JxCat i CUP a mantenir una actitud ferma: no pot haver estabilitat sense una resolució democràtica del conflicte entre el poble català i l’estat espanyol. El paper de les forces independentistes ha de ser afavorir les condicions per a la Ruptura Democràtica, que en el context actual vol dir treballar per l’agudització de la inestabilitat fis que l’estat i els poders fàctics s’avingui a negociar una solució democràtica al conflicte: Pau, Amnistia i Autodeterminació.

 8)   Emplacem el conjunt de les forces sobiranistes i democràtiques dels diferents pobles de l’estat a treballar plegades per la defensa dels drets i llibertats fonamentals. Com hem dit en anteriors ocasions, l’única resposta que l’aparell de l’estat i l’oligarquia contemplen a les demandes de drets i llibertats fonamentals és la repressió i la involució autoritària. Cal doncs coordinar esforços amb totes aquelles forces realment partidàries d’una sortida democràtica que permeti als pobles de l’estat construir un futur de justícia i llibertat.
 
9)    La mobilització popular i la resistència civil massiva i no violenta són la via a la llibertat, la ruptura democràtica i la República Catalana. Aquestes eleccions han estat tan sols un petit gra de sorra en la construcció republicana. Com veiem dia a dia, tan sols el poble organitzat i mobilitzat pot prendre les regnes del seu destí i, superant les mancances i limitacions del marc institucional, fer passes sòlides i significatives en el camí de la ruptura.