Māscares arreu: Contaminaciķ per classes
17/11/2019 Āngel Soro
Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent

No hi ha cap mena de dubte que els vehicles més antics són els més contaminants. Però hi ha un seguit de factors a tenir presents ara que l’alcaldessa de Barcelona s’ha decidit a salvar la ciutat. Està clar que qualsevol normativa afectarà un gruix important de ciutadans. Suposo que no hi ha cap veu lògica que no sigui coneixedora, a hores d’ara, que el clima necessita l’esforç de tothom per superar l’era d’anar a comprar el pa amb cotxe i salvar el futur. Si bé és cert que alguns dels vehicles més antics són els que més contaminen, existeixen altres variables per determinar la contaminació i quin efecte ocasiona cada ciutadà sobre el clima de la ciutat.

Segons Transport and Enviroment, ONG amb seu a Brussel·les (en relació amb les dades del seu estudi sobre cinquanta ciutats realitzat l’any 2017) Barcelona va acollir 105 creuers que van generar cinc vegades més sofre a l’atmosfera que tot el parc de vehicles de la ciutat. A més a més van generar més de 700 tones d’òxid de nitrogen que equival al 30% del que generen els vehicles.

Però la primera mesura de l’equip de govern de les classes desnonades no ha set paralitzar l’entrada de vaixells de turistes al port. Tampoc ha establert un impost radical als vehicles de luxe de gran cilindrada o als vehicles més cars del mercat que sonen a aeronau de l’espai.

Pagar impostos per circular. és a dir, pagar per contaminar. I els vaixells a port. Els que van forts d’armilla, cotxe gran i pagar impost. Els que no van forts d’armilla, pagar per contaminar quan els deixin i si l’armilla és molt precària, alguna almoina bonificada. I els creuers a port.

Classes per contaminació

Aquest no és un escrit per defensar el manteniment del parc de vehicles més antic. Tampoc és un escrit per defensar aquest ús massiu i indecent dels vehicles particulars. Però si que és un escrit amb voluntat de treure la màscara a aquestes polítiques vestides d’ecologisme però d’arrel, estructura i fons capitalista. Aquestes polítiques d’equidistància inexistent.

Aterrar a Veneçuela que hi ha reserva de petroli. Aterrar a Bolívia que hi ha reserva de liti. Perquè quan els cotxes passin a funcionar en massa amb energia elèctrica necessitaran liti. I necessitaran fer i desfer sense intromissions de camperols ni indígenes que vulguin decidir sobre les matèries que hi ha a la seva terra.

Així que ja ho hem après. Evo Morales ha fet un frau electoral. Lula era un corrupte. Veneçuela és una dictadura...i arriben els salvadors que alliberaran la pàtria amb “democràcia”, però no és un cop, és la “pau”.

La pau dels turistes desembarcant al port de Barcelona.

Màscares arreu. Por a la democràcia. El malson de Chomsky