No, òbviament La Sexta no és una cadena feixista. Fins i tot té fama de progressista. Però en aquella casa no tenen cap problema per fer dir al Tsunami Democràtic que SEAT és una “fàbrica feixiste” [sic] i que cal boicotar-la. I quedar-se tan amples. Va passar dimarts al programa Al rojo vivo que dirigeix l’autoanomenat periodista Antonio García Ferreras. Era l’enèsima notícia falsa d’un món mediàtic cavernari, més fondo del que ens imaginem, que no dubta en substituir la deontologia periodística per la testosterona en la seva missió de salvar Espanya.
La metodologia faria riure si no estiguéssim parlant d’una font d’informació important per a l’opinió pública espanyola. Creen directament o reciclen sense fer cap comprovació un cartell ple de faltes de Tsunami Democràtic. El presentador avisa que l’independentisme vol bloquejar una fàbrica que dóna feina a 7.000 persones i representa el 4% del PIB català. Un tertulià s’hi abraona i diu que l’independentisme sí que és feixista i aprofita el viatge per desqualificar Amnistia Internacional pel seu darrer informe. No és fins al final del programa que una periodista reconeix que el cartell és fals. Un dia més, feina feta. És com titular un article dient que La Sexta és una cadena feixista i no desmentir-ho fins a l’última frase.
No sé si a vosaltres també us passa, però jo sovint m’escandalitzo del poc que ens escandalitzem tots plegats per qüestions que a mi em semblen d’una escandalositat suprema, indubtable. A vegades penso que és un tema quantitatiu: amb un escàndol la gent surt al carrer a protestar; amb un munt d’escàndols la gent resta estabornida i no té temps ni esma de prendre’n consciència o recuperar-se entre un i altre. A Catalunya, de Catalunya, sobre Catalunya, no cal dir-ho ni especificar-los, anem ben servits d’escàndols últimament.
Uns alemanys em demanaven l’altre dia quina era la causa de la catalanofòbia imperant a Espanya. Per als alemanys, l’odi a les minories és un tema sensible, no cal dir-ho. Els vaig dir que segur que no hi ha una causa única, però que el paper de la majoria de mitjans de comunicació espanyols en referència a la qüestió catalana és d’una irresponsabilitat immensa, escandalosa. Cadenes públiques i privades, alrojovivos i espejospúblicos, tertúlies i debats, presentadors estrella i redactors anònims, tots plegats es dediquen a atiar l’odi a partir de desinformació o informació directament falsa. Cada dia un raig ben generós. Ho deia el professor Ulises Moulines en la lliçó inaugural de curs de la Fundació Josep Irla: les mentides i el cinisme semàntic són altament rendibles en el món de la política actual, i els règims autoritaris els utilitzen impunement.