Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La Calvo amenaça Bèlgica

La vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, ha manifestat que el poder executiu espanyol no entendrà que l’estat belga no reconegui la plenitud de la democràcia espanyola negant que s’asseguin davant de la justícia els que estan acusats de delictes. Per tant, avisa que, arribat el moment, el govern espanyol prendrà decisions.

A primera vista sembla un exemple més de la deplorable xuleria del nacionalisme castellà. Però fa uns segles, les decisions d’aquest nacionalisme varen afectar greument el territori de l’actual Bèlgica. A Brussel·les hi ha un monument dedicat al comte d’Egmont que va ser decapitat l’any 1568 per ordres del Duc d’Alba, cap dels Tercios de Flandes, i president del “Tribunal de los tumultos” (conegut popularment com Tribunal de la Sang), un tribunal d’excepció creat un any abans. Egmont va ser condemnat a mort per haver protestat contra la implantació de la Inquisició als Països Baixos. En menys de deu anys el “Tribunal de los tumultos” va dictar i executar més de 1.000 sentències de mort, i més d’11.000 sentències de desterrament. Tant als executats com als desterrats se’ls confiscaven tots els béns.

Més recentment hi ha un episodi relacionat amb qüestions d’extradicions entre l’estat belga i l’Estat espanyol. Es tracta de Leon Degrelle, un ciutadà belga que l’any 1936 havia fundat el partit pro-nazi “Rex”. Quan l’Alemanya nazi va envair Bèlgica, es va posar a disposició dels nazis, es distingí com a fervorós col·laboracionista, i va arribar a ser “obersturmführer” (coronel) de les SS. Els alemanys li van concedir nombroses condecoracions, i en una d’aquestes cerimònies, Hitler li va dir en públic que si hagués tingut un fill, li hauria agradat que fos com en Degrelle.

El 1945, quan Alemanya es va rendir, era a Noruega, es va escapar en avió cap a l’Espanya franquista i va arribar a Sant Sebastià. Va ser atès diligentment, se li va facilitar documentació falsa a nom de Juan Sanchis i el varen amagar a Madrid. El mateix any 1945, els tribunals belgues el varen condemnar a mort per les seves activitats col·laboracionistes i crims diversos. L’Estat espanyol va torejar totes les peticions d’extradició. El 1954 li varen concedir la nacionalitat espanyola amb el nom de José León Ramírez Reina. Va viure molt de temps a Constantina, prop de Sevilla, on s’hi va construir un palauet on hi feia festes i banquets fastuosos. La Falange el va ajudar a muntar una empresa constructora que va ingressar molts diners fent obres que li encarregava l’Estat. Va ser molt amic del falangista Girón de Velasco, ministre de Franco. Morí a Fuengirola, el 1994, als 88 anys i després d’haver residit a l’Estat espanyol durant gairebé 50 anys. 

A Bèlgica funciona la separació de poders, que la Calvo menysté totalment. Per més que l’Estat espanyol pressioni els seus col·legues de l’Estat belga, és molt difícil que els tribunals belgues s’empassin això de la “plenitud de la democràcia espanyola”.

Seria realment un escarni a la més mínima decència que la justícia belga lliurés cap persona perseguida per qüestions polítiques a un Estat que no és “social y democrático de derecho”, sinó del “justo derecho de conquista” que fa més de tres-cents anys està duent a terme accions de genocidi polític i cultural contra Catalunya.

L’actual règim espanyol és continuació del règim franquista. Franco va nomenar a dit a Juan Carlos de Borbón com a successor seu en els càrrecs de cap de l’Estat i de l’Exèrcit, càrrecs que al final de la vida de Franco va ocupar Juan Carlos de Borbón per dues vegades, en una espècie de “teva-meva”, de cordial compenetració. I Juan Carlos de Borbón va passar, també a dit, aquests càrrecs a Felipe de Borbón.

Esperem que la justícia belga i europea no facin cap homenatge pòstum a Franco entregant als seus actuals successors persones que ja són víctimes per la seva situació d’exiliats, i que no haurien de passar a la de nous presos polítics.

 

1 de novembre de 2019

Col·lectiu Claris

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid